Una nova mort, un nou fracàs

Cada vegada que una dona mor per violència de gènere la nos­tra soci­e­tat acu­mula un nou fracàs. Infi­ni­tes cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació, cada vegada bus­cant un impacte emo­ci­o­nal més gran, i les mesu­res poli­ci­als i judi­ci­als que es duen a terme són, malau­ra­da­ment, un remei escàs con­tra aquesta xacra per­versa que sem­bla no tenir fi. Com es pot ata­car aquest cúmul d'odi, d'ignorància i de depra­vació que reves­teix el mal­trac­ta­dor i el con­ver­teix en un per­so­natge tan infame? Com es pot insu­flar dosis de valor i de dig­ni­tat en aques­tes dones que estan en un car­reró sense sor­tida, total­ment coar­ta­des i inti­mi­da­des? Doncs per­se­ve­rant, amb la rotun­di­tat i la con­tundència necessàries, en les mesu­res poli­ci­als, judi­ci­als i soci­als. I con­dem­nant cada mort, cada fracàs.