Bons acudits

Cata­lu­nya ha estat una potència en el món de l'humor gràfic, com ho fou a mit­jan segle XX en arts plàsti­ques i arqui­tec­tura... i com ho és ara en moto­risme. El pres­tigi de la cata­la­ni­tat en matèria d'humo­risme periodístic comprèn també el País Valencià, on hi ha una sòlida tra­dició de publi­ca­ci­ons satíriques arre­lada en el segle XIX. La capa­ci­tat per endol­cir l'actu­a­li­tat amb una iro­nia cor­dial i engi­nyosa, a la manera britànica, s'afermà al Prin­ci­pat, fins a la guerra del 36, en la moda­li­tat dels acu­dits i les cari­ca­tu­res per a la premsa. Hi ha un peri­o­dista eru­dit que estu­dia a fons aquest patri­moni imprès de la comi­ci­tat. És Josep Maria Cadena. Acaba de treure el lli­bre que aplega l'obra que el gran Jun­ceda publicà de 1910 a 1912. Fou el dibui­xant insigne del ¡Cu-Cut!. En aquell set­ma­nari inicià la seva car­rera. Allí assolí èxits que han fet història, tot i que aquest no és l'objec­tiu que motiva els nino­tai­res. Fou el cas de l'acu­dit del 23 de novem­bre de 1905 (ara fa 109 anys) en què ridi­cu­lit­zava un mili­tar des­con­cer­tat en com­pro­var que la Lliga cele­brava una victòria –elec­to­ral– men­tre l'exèrcit per­dia les bata­lles colo­ni­als. Uns ofi­ci­als saque­ja­ren el ¡Cu-Cut!, ofe­sos per la facècia de Jun­ceda. La feina apli­cada per Cadena als grans mes­tres de l'humo­risme català és ingent i intel·ligent. Ha reco­pi­lat tots els acu­dits de Jun­ceda. Hi adjunta una fitxa tècnica i una expli­cació del con­text històric de quan foren publi­cats. Abans havia edi­tat obra d'Opisso, el més murri i repu­blicà dels dibui­xants de premsa dels anys d'or. Té enlles­tit el volum de peces d'Ismael Smith, sub­til obser­va­dor dels cer­cles esnobs de l'època. Les recer­ques de Cadena no s'atu­ren. Tre­ba­lla ara en altres pri­me­res figu­res d'aquell esplet d'excel·lents nino­tai­res: Apa, el de més sen­si­bi­li­tat social; Lla­ve­rias, el més dotat per al dibuix i la sàtira, qui com­par­tia amb un magis­tral Cor­net el sen­tit cívic i polític. Són els artífexs d'un patri­moni docu­men­tal que ens mos­tra que en temps de can­vis com el nos­tre el bon humor pot esti­mu­lar-nos a no defa­llir mal­grat les mal­temp­sa­des.