Paisatge

Qui sap com seria l'Empordà sense Mara­gall, l'Empor­da­net sense Pla o el Port de la Selva sense Foix i Sagarra. La cons­trucció literària del pai­satge és una idea accep­tada i amb densa cir­cu­lació acadèmica. Alguns afir­men que el pai­satge és sem­pre una invenció, pura lite­ra­tura. Apre­nem a veure el que tenim davant del nas gràcies a les metàfores que ens sub­mi­nis­tren els escrip­tors. L'emoció davant el con­tacte directe amb un pai­satge acaba per mate­ri­a­lit­zar-se en una imatge literària. Josep Pla observa el per­fil de la badia de Cadaqués des del mar i en es Balu­ard hi veu el cap d'un agui­lot que està a punt d'alçar el vol... i ja no podeu dei­xar d'incor­po­rar aquesta imatge en la mirada sobre aquell entorn. Es pot afir­mar que s'ha estat a Cas­te­lla si un no ha tran­si­tat pels ver­sos de Mac­hado? Hi ha qui pensa que sense “entrar” en un poema de Mac­hado no hi ha manera de saber des­co­di­fi­car aquell pai­satge. Sí, els pai­sat­ges, com les naci­ons hi són, però s'han de cons­truir amb parau­les per poder iden­ti­fi­car-los. Joyce es va auto­e­xi­liar dels exces­sos catòlics i naci­o­na­lis­tes d'Irlanda de ben jove, però es va pas­sar la vida escri­vint obses­si­va­ment sobre Dublín des de París, Tri­este o Zuric. Joyce va crear el Dublín que, ara, mas­ses de turis­tes –tant si han lle­git Joyce com si no–volen visi­tar. Dublín exis­teix, però no seria “Dublín” sense la pet­jada literària de Joyce. Els exem­ples són nom­bro­sos i tenen efec­tes tan­gi­bles. Em diuen que aquest estiu, al Camino de San­ti­ago tot eren ciu­ta­dans sud-core­ans: un escrip­tor d'aquell país ha escrit una novel·la d'èxit ambi­en­tada en aquell entorn. A la costa cata­lana, a l'època d'entre­guer­res, els culs blancs (pels pan­ta­lons que por­ta­ven els bar­ce­lo­nins) van donar forma literària al pai­satge on vivien els culs blaus (pels pan­ta­lons dels pes­ca­dors). El feno­men fa que els pai­sat­ges més rurals o perifèrics que con­su­mim hagin estat cul­ti­vats per escrip­tors de ciu­tat. Els por­tu­gue­sos ho diuen d'una manera un punt ofen­siva i bru­tal: “Por­tu­gal és Lis­boa. La resta és pai­satge.”