No passa res

Què està pas­sant a Espa­nya? Res d'ori­gi­nal. El mateix que a Cata­lu­nya. El mateix, en el fons, que a bona part del món. Hau­ria d'estar pena­lit­zat citar Gramsci, per massa repe­tit, si no fos que una de les seves fra­ses és veri­tat: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer.” I, tot i que se cita menys, hi va afe­gir: “I en aquest clarobs­cur sor­gei­xen els mons­tres.” Quins? Ara mateix el blo­queig a l'hora de for­mar govern a Espa­nya. Com el debat que hi ha a Cata­lu­nya sobre com aca­bar d'una punye­tera vegada això que hem ano­me­nat procés. Com a Cata­lu­nya, a Espa­nya hi ha volun­tat de canvi, encara que no ho sem­bli. Una volun­tat que encara no es tra­du­eix amb prou força i que ha por­tat a un blo­queig, a una mena d'empat, amb carac­terísti­ques pròpies. Com passa en tots els països. Qui­nes són les par­ti­cu­la­ri­tats del cas espa­nyol? En podem citar tres que aporta el sociòleg Jaime Miquel. Una, la qüestió gene­ra­ci­o­nal. Encara hi ha un elec­to­rat gran que vota el PP i el PSOE com a hereus del fran­quisme sociològic i de l'anti­fei­xisme clàssic. És a dir, un vot a la con­tra que impe­deix el pacte entre els dos grans par­tits. I això es veu més clara­ment en els mili­tants que en els mer­ce­na­ris del comitè fede­ral. El segon és que el naci­o­na­lisme espa­nyol s'ha bas­tit sobre una con­cepció uni­na­ci­o­nal de l'Estat que fa que el PP, el PSOE i Ciu­ta­dans cri­mi­na­lit­zin el diàleg amb el PDC i ERC. I, per això, només Miquel Iceta, que no és naci­o­na­lista, però sí naci­o­nal català, ho defensa dins del PSOE. I, tres, els interes­sos cre­ats en gai­rebé 40 anys de règim del 1978. I el règim ha com­pro­vat com aquesta situ­ació de blo­queig des­gasta més els nous par­tits, que pas­sen com a cul­pa­bles amb l'ajut de les empre­ses de comu­ni­cació que viuen del sis­tema. Ergo, si la gent es cansa perquè es trans­met la idea que els nous par­tits són un embo­lic, a cada elecció Podem i Ciu­ta­dans sor­ti­ran més per­ju­di­cats. I Rajoy, que té menys com­petència a la dreta que el PSOE a l'esquerra, serà el més bene­fi­ciat a base d'un estu­diat tan­cre­disme.