Opinió

Keep calm

Simenon

L'esplendor i profunditat de l'obra no té necessàriament cap relació directa amb la personalitat del creador

Segons els seus càlculs, el novel·lista Geor­ges Sime­non havia man­tin­gut rela­ci­ons sexu­als amb deu mil dones. Apro­xi­ma­da­ment, suposo. En una qüestió tan íntima més val no filar prim. L'afir­mació de Sime­non em fa pen­sar en els arqueòlegs, que solen datar les seves tro­ba­lles amb un marge d'error de deu mil anys, amunt o avall. L'entre­ma­liat Sime­non s'ho pas­sava bé donant car­nassa als peri­o­dis­tes i vivint com una cele­bri­tat, tot al con­trari dels seus per­so­nat­ges, que són soli­ta­ris, frus­trats i fra­cas­sats. Ara bé, en qüestió de quan­ti­tat, se li ha de tenir un res­pecte. Sime­non va escriure unes qua­tre-cen­tes cin­quanta novel·les, sense comp­tar les nom­bro­ses que va publi­car amb diver­sos pseudònims. La seva pro­miscuïtat literària és fora de dubte. Les seves novel·les s'han publi­cat, diuen, en cin­quanta-set idi­o­mes i a qua­ranta països... El tema és que per sota d'aques­tes xifres pro­di­gi­o­ses, en pro­duc­ti­vi­tat sexual i literària, hi pla­nen qüesti­ons inqui­e­tants. La res­posta, apunta el finíssim crític Simon Leys –belga com el mateix Sime­non–, cal bus­car-la en els seus per­so­nat­ges perquè la ver­ta­dera vida d'un escrip­tor només l'expli­quen els fills de la seva ima­gi­nació. Leys fa notar com el per­so­natge més cèlebre que va crear el seu com­pa­tri­ota, l'ins­pec­tor Mai­gret, era pre­ci­sa­ment un monògam aus­ter i intu­eix que les ale­gres bou­ta­des de l'autor en les seves entre­vis­tes pels dia­ris ama­guen un home essen­ci­al­ment infeliç i insa­tis­fet amb ell mateix. Exac­ta­ment com els per­so­nat­ges de les seves fic­ci­ons. La magnífica i sug­ge­rent obra literària de Sime­non apunta a un vell enigma: l'esplen­dor i pro­fun­di­tat de l'obra no té necessària­ment cap relació directa amb la per­so­na­li­tat del cre­a­dor. És el mira­cle del talent. Deien que Mozart com­po­nia sim­fo­nies amb la mateixa faci­li­tat amb la qual pixen les vaques. A Sime­non sem­bla que li pas­sava el mateix amb les novel·les. Aga­fava un fil, i fins al final, tal com raja. Gràcies a això li devia que­dar temps encara per comp­tar rela­ci­ons sexu­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia