L'educació a Catalunya

Men­tre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, afron­tava el debat de política gene­ral –i entro­nit­zava l'edu­cació com un ele­ment “essen­cial per al crei­xe­ment per­so­nal i la igual­tat d'opor­tu­ni­tats”–, la Fun­dació Jaume Bofill a través de l'informe Rep­tes de l'Edu­cació a Cata­lu­nya 2015 aler­tava que, si con­si­deréssim Cata­lu­nya un estat dins de la Unió Euro­pea (UE), aquest seria on menys per­cen­tatge del PIB es des­ti­na­ria a l'edu­cació, en con­cret un 2,91%. En defi­ni­tiva, que el Prin­ci­pat es podria equi­pa­rar a països com ara el Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%).

Són xifres que fan mal al nos­tre ima­gi­nari col·lec­tiu, i més si la pre­tensió és poder pro­jec­tar a l'exte­rior que una Cata­lu­nya inde­pen­dent podria ser una potència, encara que petita, dins de l'entra­mat comu­ni­tari. La mateixa fun­dació, amb xifres del minis­teri, rebla el clau: Cata­lu­nya va ser una de les regi­ons que més van reta­llar en edu­cació de la UE, entre el 2009 i el 2012, i per valor de 1.157 mili­ons d'euros. Tot i que el mateix tre­ball, i també la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Merit­xell Ruiz, inten­ta­ven rela­ti­vit­zar aques­tes xifres apel·lant a l'eterna dis­puta pel sos­tre de dèficit entre la Gene­ra­li­tat i el Gobi­erno, les con­clu­si­ons de l'informe ens hau­rien de fer refle­xi­o­nar de valent.

Les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves (esco­les, ins­ti­tuts i uni­ver­si­tats) estan fent esforços per adap­tar-se, any rere any, en un con­text can­vi­ant, mutant, propi de la post­mo­der­ni­tat. I, cal donar fe, que la con­se­lle­ria ha estat pio­nera en la imple­men­tació de l'ense­nya­ment per com­petències a Espa­nya. Múlti­ples rep­tes aflo­ren en un entorn de mul­ti­cul­tu­ra­li­tat i plu­ri­lingüisme, on els estu­di­ants –repre­sen­tants d'una gene­ració Z nadiua digi­tal (1994-2000) i de con­sum de pro­duc­tes cul­tu­rals en for­mat mul­ti­pan­ta­lla– saben que des­co­nei­xen, a dia d'avui, la majo­ria de les noves pro­fes­si­ons que podran tenir en el futur. De fet, segons el World Eco­no­mic Forum, d'aquí a cinc anys el 35% de les habi­li­tats que ara es con­si­de­ren impor­tants per tro­bar feina hau­ran can­viat. El 2020, les com­petències prin­ci­pals necessàries per ingres­sar al món labo­ral hau­ran de ser, entre d'altres, la capa­ci­tat per solu­ci­o­nar pro­ble­mes com­ple­xos, la cre­a­ti­vi­tat, el pen­sa­ment crític, la capa­ci­tat per coor­di­nar equips o la intel·ligència emo­ci­o­nal. Com­petències trans­ver­sals necessàries per a qual­se­vol pro­jecte, empre­ne­dor o dins d'una orga­nit­zació exis­tent. La inno­vació meto­dològica, igual­ment com l'apre­nen­tatge inte­grat de conei­xe­ments i llengües estran­ge­res (Aicle), esde­ve­nen essen­ci­als per adap­tar les ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves en aquest entorn com­plex, líquid. L'estu­di­ant ha de tre­ba­llar, des de bon començament, en un con­text de glo­ba­li­tat, on la reso­lució de pro­ble­mes porta implícita l'assumpció de conei­xe­ments que en el futur podrà apli­car a la seva vida pro­fes­si­o­nal, sigui en el sec­tor que sigui.

L'èxit de la For­mació Pro­fes­si­o­nal dual o la pro­gres­siva imple­men­tació dels doc­to­rats indus­tri­als a les uni­ver­si­tats també són resul­tat d'aquest canvi de para­digma en l'ense­nya­ment. Tal com va dir Puig­de­mont en seu par­la­mentària, el país ha de saber “trans­for­mar les idees en rea­li­tats empre­sa­ri­als i llocs de tre­ball de més qua­li­tat”. Aquest mari­datge entre entorn edu­ca­tiu i empre­sa­rial esdevé un maó neces­sari per al desen­vo­lu­pa­ment de la nos­tra soci­e­tat. Valors com l'empre­ne­do­ria no han de ser patri­moni, exclu­siu, de libe­rals o libe­rals-lli­ber­ta­ris. Empren­dre, com a acti­tud vital, està a la base de tota comu­ni­tat humana que vol millo­rar el seu nivell de benes­tar. I així ho recu­llen els objec­tius edu­ca­tius de l'Horitzó 2020.

Mate­ri­a­lit­zant-ho, Cata­lu­nya lidera la cre­ació d'empre­ses a Espa­nya des del 2012, el mateix any que s'ini­cia l'auto­a­no­me­nat Procés, i té una capi­tal (Bar­ce­lona) que també és cap­da­van­tera en l'atracció d'inversió estran­gera directa, segons la moni­to­rit­zació que en fa el Finan­cial Times. Però, la Fun­dació Jaume Bofill alerta que a totes les capes de l'ense­nya­ment hi con­ti­nua havent un blo­queig a les acti­tuds inno­va­do­res, pro­pen­ses a enten­dre el canvi com a opor­tu­ni­tat, sigui pels “marcs regu­la­dors”, “l'exces­siva volun­tat fis­ca­lit­za­dora” de l'admi­nis­tració o la resistència de part del cos de pro­fes­so­rat. Així doncs, el dis­curs tri­om­fa­lista del pre­si­dent durant el debat de política gene­ral queda mati­sat per una rea­li­tat una mica més amarga, tot i la clara cons­ta­tació que, fins avui i mal­grat tot, el sis­tema edu­ca­tiu català ha estat un clar ascen­sor social. Torno a Puig­de­mont: “Més del 50% dels estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris d'avui vénen de pro­ge­ni­tors sense estu­dis pre­vis.” Però, pre­si­dent, encara queda feina per fer.