Més franquistes

El pas­sat 15 d'octu­bre en l'acte inau­gu­ral de l'expo­sició home­natge al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Repu­bli­cana Lluís Com­panys que es va fer a la Bibli­o­teca del Par­la­ment coin­ci­dint amb el 75 ani­ver­sari del seu afu­se­lla­ment, la pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya, la senyora Carme For­ca­dell, va assi­mi­lar l'actual Estat espa­nyol a l'Espa­nya fran­quista i va dir que Espa­nya havia de dema­nar perdó perquè amb aquell afu­se­lla­ment “volia assas­si­nar tot el que repre­senta Cata­lu­nya i posar fi als anhels de lli­ber­tat”.

A veure: ens agradi o no, si l'Estat espa­nyol, actual, democràtic i cons­ti­tu­ci­o­nal, és hereu del règim fran­quista, també l'Esta­tut i, per tant, el Par­la­ment de Cata­lu­nya i, per tant, la seva pre­si­denta, la senyora For­ca­dell, en tant que tenen legi­ti­mi­tat, ara per ara, perquè for­men part d'aquest Estat espa­nyol, estan tan obli­gats a dema­nar perdó per l'assas­si­nat o afu­se­lla­ment de Lluís Com­panys com la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, perquè, tor­nem-ho a dir, aquesta penja, a data d'avui, de la lega­li­tat que li dóna l'Estat espa­nyol.

L'afu­se­lla­ment de Lluís Com­panys, va ser una ignomínia, una injustícia i un assas­si­nat con­tra la lega­li­tat. Sí senyor, sí. Va ser tot això. Però aquest crim exe­cra­ble el va fer el “bàndol” gua­nya­dor de la Guerra Civil: els fran­quis­tes, no Espa­nya. Molts il·lus­tres i demòcra­tes espa­nyols varen ser injus­ta­ment i cru­el­ment assas­si­nats pels fran­quis­tes, igual que molts il·lus­tres i demòcra­tes cata­lans. I, podríem estar d'acord que, a aques­tes altu­res del ball, si fem memòria, de noms pro­pis en tenim tots per dir-ne uns quants.