Indòmits!

Indòmits! Quina paraula tan encer­tada! No hi ha cap adjec­tiu més precís i sig­ni­fi­ca­tiu per qua­li­fi­car bona part del peri­o­disme català dels anys 30 del segle XX. És el títol que ha posat Josep Maria Figue­res al lli­bre que acaba de treure: Peri­o­dis­tes indòmits (Ed. Base). Tracta dels qui publi­ca­ren a la premsa de la Guerra Civil i l'exili. Aquells que escri­vi­ren amb coratge, sense embuts, amb fide­li­tat als seus i a la pròpia consciència. Del pas­sat sem­pre n'extra­iem lliçons. Per això són neces­sa­ris con­gres­sos com el que l'Arxiu Històric de la Ciu­tat de Bar­ce­lona ha con­vo­cat per al 4 i el 5 d'octu­bre del 2017. Està dedi­cat a la història de la premsa diària de Bar­ce­lona. És una ini­ci­a­tiva del direc­tor de l'Arxiu, Xavier Tar­rau­be­lla. Li fan cos­tat per­so­nes exper­tes: Jaume Gui­lla­met, Susana Tavera, Joan Manuel Tres­ser­ras, el ja esmen­tat Josep Maria Figue­res, i Fran­cesc Sal­gado, que coor­dina el comitè científic del congrés. Són per­so­nes que han estu­diat i estu­dien a fons, amb pers­pec­tiva acadèmica, el peri­o­disme català dels pri­mers trenta anys del pas­sat segle, i el d'èpoques ante­ri­ors i poste­ri­ors. Algun ter­tu­li­aire ho ignora. Fa pocs dies també ha sor­tit un altre lli­bre que aplega obra periodística de fa cent anys: el volum amb dibui­xos de Joan Lla­ve­rias inclo­sos en el set­ma­nari ¡Cu-Cut! el 1908 i el 1909 (Ed. Àmbit). Recull i comen­ta­ris són de Josep Maria Cadena, eru­dit que no para d'ofe­rir al públic tre­balls excel·lents, ter­tulià de veri­tat, indòmit també con­tra la super­fi­ci­a­li­tat.