Opinió

Tribuna

Injúries fiscals

“El cas Valtonyc és un exemple del deteriorament de la qualitat democràtica a Espanya

El rap és poe­sia, una eina necessària, vital, de trans­gressió, de pro­testa, del poble i per al poble, un ins­tru­ment que no es pot mesu­rar sota l'obs­cu­ran­tisme de la llei, i encara menys de l'espa­nyola, que el mes pas­sat, a través de l'Audiència Naci­o­nal, va con­dem­nar Val­tonyc (Josep Miquel Are­nas) a tres anys i sis mesos de presó per injúries al rei i enal­ti­ment del ter­ro­risme. La cançó No al Borbó va ser un encàrrec de Pablo Igle­sias l'any 2012 per a La Tuerka, l'espai tele­vi­siu que pre­sen­tava i diri­gia Igle­sias a Tele K des del 2010, abans del seu salt a la política.

No es pot ana­lit­zar la lle­tra d'aquesta cançó sense con­tex­tu­a­lit­zar aquests dar­rers anys de cor­rupció política a tots els nivells: casos Gürtel, Nóos, la venda d'armes el 2012 a l'Aràbia Sau­dita per part del govern espa­nyol, la cacera d'ele­fants i la vida luxosa del rei en plena crisi econòmica... Els ver­sos de la cançó de Val­tonyc són el reflex del sen­ti­ment de molta gent que se sent insul­tada, menys­pre­ada, menys­tin­guda per tots els escàndols a les altes esfe­res soci­als, inclosa la imma­cu­ladíssima família reial. Tas­tem algun frag­ment de la seva lle­tra, que us reco­mano que visi­o­neu i escol­teu a través de You­tube (https://​youtu.​be/​H9QXVS-​gb2o): “El Rei Borbó i les seves mogu­des, no sé si caçava ele­fants o anava de putes. La ter­cera edat també passa fam, però aplau­dei­xen els monar­ques maso­quis­tes igno­rants! Ell, res­pectuós amb la cons­ti­tució... en canvi els drets humans se'ls passa pels collons.” Una lle­tra per la qual l'acu­sen d'injúries al rei. Però ¿què és una injúria? Segons la RAE, i en l'àmbit del dret, és un “delicte o falta con­sis­tent en la impu­tació a algú d'un fet o qua­li­tat en detri­ment de la seva fama o esti­mació”. Però si a algú se li imputa un fet que és verídic, ¿hi ha “ofensa”? La injúria és la que pateix la gent amb pobresa energètica, els jubi­lats que no arri­ben a final de mes amb una pensió mise­ra­ble, la gent que pot anar a la presó per robar qua­tre euros, però si ho fas a l'engròs (recor­dem el cunyadíssim) segur que no et passa res, si més no des de la balança de la justícia espa­nyola.

L'any pas­sat era la poeta Dolors Miquel, l'escrip­tor Albert Sánchez Piñol i l'escrip­tora Empar Moli­ner, i també els tite­llai­res de Títeres Desde Abajo. Ara li toca a Val­tonyc, els ver­sos del qual s'han d'enten­dre com un recurs poètic, amb l'ús de metàfores i hipèrbo­les pròpies d'aquest gènere. No és pas cap casu­a­li­tat que la fis­ca­lia recordés 17 vega­des durant el judici al can­tant que és d'esquer­res, i en 9 oca­si­ons va insis­tir que és un raper que canta en català. ¿Judi­ci­a­lit­zació de la política? La lli­ber­tat d'expressió és un dret humà fona­men­tal que ha d'estar espe­ci­al­ment pro­te­git en l'àmbit de la mani­fes­tació artística. El cas Val­tonyc és un exem­ple més del dete­ri­o­ra­ment de la qua­li­tat democràtica de l'Estat espa­nyol, i amb una corona que ja és una injúria. Rapers de tot el món, ¡uniu-vos!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia