L'enteniment, begut

Segons el psicòleg anglès Daniel Nettle, una de cada 1.600 per­so­nes té trets psi­copàtics; ara bé, sovint cal que hi hagi algun estímul exte­rior perquè es tor­nin peri­llo­sos. El fun­ci­o­nari lon­di­nenc Den­nis Nil­sen, per exem­ple, va haver d'engo­lir quan­ti­tats ingents d'alco­hol abans de veure's amb cor d'esca­nyar les seves vícti­mes (n'hi havia 15, entre 1979 i 1983) amb la pròpia cor­bata; en des­per­tar-se amb la res­saca de rigor, se'n pene­dia. Per con­trast, els giha­dis­tes afi­ci­o­nats a l'alco­hol –tant al belga Abdel­ha­mid Aba­a­oud, el cer­vell dar­rere els atemp­tats de París de 2015, com al seu còmplice Bra­him Abde­sa­lem, els agra­dava el mam– maten sense remor­di­ments poste­ri­ors, pot­ser perquè cre­uen que ho fan en nom d'una religió. Però qui tinc més pre­sent és Kha­lid Masood –un cre­ient anglès que, segons els seus veïns, solia tor­nar-se homi­cida quan anava begut– perquè fa deu dies va atro­pe­llar 54 per­so­nes, matant-ne qua­tre, al pont de West­mins­ter, que conec de pam a pam: fa pocs anys el tra­ves­sava cada dia durant més de tres mesos en sor­tir de l'hos­pi­tal de Saint Tho­mas (on ma mare estava ingres­sada). Gràcies a la legió de turis­tes que sem­pre l'omplien, hi reg­nava un ambi­ent fes­tiu per­ma­nent. Fins que el Sr. Masood hi va dei­xar un dei­xant de cos­sos mal­me­sos. Els infor­mes no han con­fir­mat encara si anava pitof o no, però en el cas que sí, llàstima que abans de pujar al cotxe, no se li va apli­car la xaria que tant defen­sava: com a beve­dor rein­ci­dent, li hau­ria tocat la pena de mort.