Subhasta polèmica

Es veia a venir que la sub­hasta d’ una obra del mones­tir de Sixena a Bar­ce­lona, en con­cret un frag­ment del seu retaule major renai­xen­tista, aca­ba­ria com el rosari de l’aurora. La sub­hasta ni s’arri­barà a cele­brar (estava pre­vista dime­cres que ve) per ordre d’un jutge d’Osca. La capa­ci­tat de mani­o­brar de les auto­ri­tats ara­go­ne­ses ja la conei­xem, sem­pre obce­ca­des per la mateixa idea malal­tissa: impe­dir que el patri­moni dis­per­sat del mones­tir esti­gui en mans cata­la­nes. Però en aquest nou embo­lic, la sala que pre­te­nia ven­dre la peça, Bal­clis, no ha sigut gens pro­fes­si­o­nal. Fins que no va aparèixer la poli­cia al seu local, no va exa­mi­nar amb dete­ni­ment la taula en discòrdia, de la qual a més calia bus­car i estu­diar tota la docu­men­tació per poder defen­sar que va sor­tir legal­ment del cenobi. La recerca ha conclòs que la pin­tura és autèntica (fins i tot això es posa en dubte des d’Aragó) però que està molt emmas­ca­rada per retocs fets al segle XX. El seu valor, doncs, no és el mateix. A tot ple­gat hi hem d’afe­gir la resistència de Bal­clis a infor­mar del cas a la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació que dema­na­ven expli­ca­ci­ons. El mer­cat de l’art s’hau­ria de regir sem­pre per la màxima trans­parència. La seva imatge ja car­rega prou mot­xi­lles de des­con­fiança. I Bal­clis ho hau­ria hagut de tenir pre­sent ja que, tal com va des­ve­lar aquest mitjà, fa uns anys va ven­dre tres tau­les fal­ses de Pere Mates a la Gene­ra­li­tat.