Som uns gamarussos

Un dels ele­ments que més ampli­tud de mires dona sobre un país són les infra­es­truc­tu­res de trans­port. Nor­mal­ment per car­re­tera. Quan apro­fi­tes les vacan­ces per vol­tar una mica t’ado­nes de com en som, de gama­rus­sos, a Cata­lu­nya. Almenys pel que fa a la xarxa de comu­ni­ca­ci­ons i al tracte que ens ha donat l’Estat espa­nyol al llarg de dècades. Ja no es tracta que a les comar­ques de Lleida s’hagin pas­sat cinc anys amb una auto­via que no porta enlloc. Que per des­do­blar vuit quilòmetres de l’N-II a ter­res giro­ni­nes s’hi pas­ses­sin qua­tre anys, ni que per seguir amb qua­tre quilòmetres més se n’hi esti­gues­sin vuit. Tam­poc es tracta dels rei­vin­di­cats acces­sos al port de Bar­ce­lona o la ino­perància abso­luta demos­trada amb l’ano­me­nat cor­re­dor medi­ter­rani. Això és el que hi ha i, com que sem­bla que som gama­rus­sos, ens hi con­for­mem.

El bany de rea­li­tat ve quan aga­fes el cotxe i te’n vas a vol­tar. Quan recor­res les espa­nyes, et cau tot a terra. Un exem­ple, només: un tra­jecte de Bar­ce­lona a Madrid. Són uns 625 quilòmetres. Dei­xant de banda la gaso­lina, el viatge surt a uns 18 euros de peatge, que pagues única­ment a Fraga. És a dir, que fent números et costa 0,0288 euros per quilòmetre. Per Sòria i per Gua­da­la­jara pas­ses per unes magnífiques auto­vies en què pràcti­ca­ment ets tu i qui vagi amb tu al cotxe. Un altre exem­ple, però aquest a Cata­lu­nya mateix. Un Bar­ce­lona-Girona, que obli­gatòria­ment has de fer per auto­pista perquè no hi ha cap alter­na­tiva gratuïta que no sigui uti­lit­zar l’N-II i cre­uant tots i cadas­cun dels pobles del Maresme. El tra­jecte ni arriba als cent quilòmetres, però per l’AP-7 t’has de dei­xar 8,81 euros, amb dos peat­ges. És a dir, que el cost s’enfila a 0,0881 euros per quilòmetre.

I és quan fas números quan con­fir­mes que ja no és una sen­sació sinó una rea­li­tat: els cata­lans som uns grans gama­rus­sos. I més en serem si no ens afa­nyem a mar­xar.