El revisor

Deso­beir és la clau. La clau per obrir la porta d’un nou país amb dig­ni­tat i lli­ber­tat. La deso­bediència civil és aque­lla forma de pro­testa que con­sis­teix a negar-se a obeir deter­mi­na­des lleis con­si­de­ra­des injus­tes o il·legítimes. En aquest cas ser­veix per demos­trar inter­na­ci­o­nal­ment la injustícia de les lleis espa­nyo­les. Així ho han fet abans que nosal­tres un bon reguit­zell de països. A part dels exem­ples de Gandhi, Tho­reau, Lut­her King i d’altres, a casa nos­tra en tenim un de recent i efec­tiu. És el boi­cot al tram­via de Bar­ce­lona del mes de març de 1951. El deto­nant: la pujada del preu del trans­port que havia decre­tat la com­pa­nyia de Tranvías de Bar­ce­lona, molt per sobre del de Madrid. Al llarg de dues set­ma­nes els bar­ce­lo­nins van boi­co­te­jar el tram­via. Un clar exem­ple de deso­bediència con­tra la dic­ta­dura. I les auto­ri­tats van des­ple­gar la Guàrdia Civil, va pro­vo­car ferits i alguns morts entre els ciu­ta­dans que pro­tes­ta­ven, i també en va dete­nir molts d’altres, entre ells, el diri­gent comu­nista Gre­go­rio Pérez Rai­mundo. Una reacció popu­lar que va acon­se­guir una petita victòria con­tra la maquinària repres­siva de la dic­ta­dura. Al final, el Govern de Madrid va des­ti­tuir el gover­na­dor de Cata­lu­nya i l’alcalde de la ciu­tat i va res­ti­tuir els preus del tram­via d’abans. Un fet que supo­sava reco­brar l’espe­rança que algun dia Cata­lu­nya recu­pe­ra­ria la lli­ber­tat.. Bar­ce­lona i Cata­lu­nya hi van sor­tir gua­nyant amb la deso­bediència civil, bai­xant del tram­via. Per enten­dre Amèrica has de pujar al fer­ro­car­ril. Ho diu Time Maga­zine a propòsit del lli­bre El fer­ro­car­ril sub­ter­rani de Col­son Whi­te­head, premi Pulit­zer del 2017, traduït al català per Albert Tor­res­ca­sana i publi­cat per Peris­copi. Res­salta la història de la Cora, una jove esclava, que té la força i el coratge per atre­vir-se a bus­car la lli­ber­tat. Després de la tan gas­tada imatge del xoc de trens, els pro­poso que no ja per enten­dre sinó per viure a Cata­lu­nya no hem de bai­xar del nos­tre tren, ni hem de can­viar de via. Hem de deso­beir el revi­sor.