Trapero

Així com el peri­o­disme d’estat ha pro­te­git “M. Rajoy” quan l’ins­pec­tor en cap de delic­tes mone­ta­ris ha asse­gu­rat al Congrés que “indiciària­ment” el pre­si­dent espa­nyol va cobrar en negre de la trama de cor­rupció política més gran d’Europa, tam­poc no hi ha hagut por­ta­des escan­da­lit­zant-se pel fet que l’imam de Ripoll fos con­fi­dent del CNI. Dada que encara fa més injusta la ven­jança del govern espa­nyol cap al major dels Mos­sos, que en els dies fatídics d’agost va tenir una acti­tud imma­cu­lada pel que fa a tran­quil·lit­zar i infor­mar la població, així com els Mos­sos van tenir una actu­ació aplau­dida amb inèdit orgull –com­par­tit pels ser­veis d’emergències– pels ciu­ta­dans. Aquell 17 d’agost –del qual encara no ho sabem tot– en què les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes van actuar com ho fa un país, el govern espa­nyol li va posar la creu a Josep Lluís Tra­pero. I el focus. Venia l’1 d’octu­bre. El dia més difícil de la història dels Mos­sos. Aquell dia la poli­cia cata­lana hau­ria pogut que­dar mar­cada per sem­pre. Pels uns o pels altres. Sobre­tot pels qui volien votar, però també pels cata­lans que hi esta­ven en con­tra. No s’ha valo­rat prou aquesta difi­cul­tat. I els Mos­sos van tenir una actu­ació impe­ca­ble. Un equi­li­bri impos­si­ble. Van tan­car el doble de punts de votació que la poli­cia espa­nyola i, alhora, van enten­dre que no havien d’usar la força con­tra els qui pro­te­gien els col·legis. Aquell dia Tra­pero va sal­var la relació dels Mos­sos amb els cata­lans. Amb un preu alt. La mateixa justícia que els ha con­dem­nat pels exces­sos, ara es plan­teja fer-ho pel con­trari i, a més, al major se l’acusa de sedició pels fets del 20-S, el mateix supo­sat delicte pel qual Sànchez i Cui­xart són a la presó. A Tra­pero li han reti­rat el pas­sa­port, el 155 l’ha des­tituït i l’han enviat a un des­patx. És la pura imatge de la volun­tat d’humi­li­ació dels que se sen­ten gua­nya­dors. De la volun­tat repres­siva dels qui cul­pen els cata­lans equi­vo­cats de tots els mals. Sigui d’un atemp­tat, del fet que no vin­gui l’EMA o de l’assas­si­nat de Ken­nedy.