L’alcohol i els idiomes

En el Cul­tura del 17 de setem­bre, el pro­fes­sor David Bueno es refe­ria a l’actual inflació d’arti­cles científics publi­cats. Això pot ser un indi­ca­dor del fet que s’inves­tiga molt, però també un signe que els inves­ti­ga­dors viuen sota la pressió de “publi­car o morir”. Per jus­ti­fi­car la feina feta i seguir dis­po­sant de recur­sos, els grups de recerca es poden veure abo­cats a publi­car resul­tats de no prou enti­tat. Els ava­lu­a­dors de la recerca, i les agències i orga­nis­mes que la finan­cen, valo­ren la qua­li­tat i no sols la quan­ti­tat, però l’aspecte quan­ti­ta­tiu pot pesar més del compte, i no és fàcil des­triar el gra de la palla.

A aques­tes òbvies i breus refle­xi­ons m’hi ha por­tat la publi­cació, fa uns dies, d’un arti­cle de Fritz Ren­ner i col·labo­ra­dors, a la revista Jour­nal of Psic­hop­har­ma­co­logy, en el qual s’estu­dien els efec­tes del con­sum d’alco­hol sobre la capa­ci­tat d’expres­sar-se, espe­ci­al­ment en una segona llen­gua apresa recent­ment. S’ha por­tat a terme a les uni­ver­si­tats de Maas­tricht, Liver­pool i Frei­burg d’Ale­ma­nya, i a cen­tres de recerca com el Kings College de Lon­dres, i també de Liver­pool i Cam­bridge. El tre­ball s’ha fet amb sub­jec­tes de parla ale­ma­nya que havien après recent­ment el neer­landès. Uns pre­nien una beguda alcohòlica a base de vodka amb un refresc de lli­mona, equi­va­lent a la quan­ti­tat d’alco­hol d’una pinta de cer­vesa, i els altres, aigua. Els que havien pres alco­hol, una quan­ti­tat rela­ti­va­ment mode­rada que deter­mi­nava un nivell en sang per sota del límit que es per­met per con­duir, s’expres­sa­ven millor en neer­landès que els de l’aigua. Heus ací un pos­si­ble nou recurs per millo­rar l’apre­nen­tatge dels idi­o­mes! El tre­ball és extens i ben argu­men­tat, i els matei­xos autors afir­men que cal con­fir­mar i ampliar resul­tats, que atri­bu­ei­xen al fet que una mica d’alco­hol desin­hi­beix i aug­menta la con­fiança en les pròpies capa­ci­tats. Aquests resul­tats coin­ci­dei­xen amb uns d’ante­ri­ors publi­cats al Jour­nal of Psyc­ho­lin­guist Rese­arch (2013) per l’inves­ti­ga­dora hon­ga­resa Esz­ter Tisljár-Szabó i col·labo­ra­dors, que obser­va­ren, entre altres coses, que els sub­jec­tes sota els efec­tes de l’alco­hol (equi­va­lent a una mica més d’una pinta de cer­vesa) s’embar­bus­sa­ven menys si par­la­ven en un idi­oma estran­ger que en la seva llen­gua. Això sí, l’embri­a­guesa no va bé en cap cas.

Ren­ner i col·labo­ra­dors evo­quen la creença que una mica d’alco­hol faci­lita par­lar idi­o­mes apre­sos. Si la “savi­esa popu­lar” té el seu valor, això no és nou. Recordo que quan el meu germà i jo érem nanos –finals dels anys qua­ranta i prin­ci­pis dels cin­quanta del segle pas­sat– a l’aca­bar els àpats de fes­tes asse­nya­la­des, a les cases es pre­nia una mica de “xam­pany” (no sabíem que es diria cava) i el meu pare i una tia –i he fet una petita enquesta i altres per­so­nes de la meva edat també recor­den l’expressió– sem­pre ens adver­tien: “No en begueu gaire, que aca­ba­reu par­lant francès.”