L’esperit

El dia 23 és el dia, però des que l’any 2007 vaig començar a publi­car que m’he pro­po­sat que l’espe­rit de Sant Jordi s’esten­gui tot l’any. És un repte, ho sé, però acon­se­guir-ho és fer bona aque­lla frase que diu que els lli­bres no es moren l’endemà de Sant Jordi. I que els lli­bres esti­guin vius –més enllà de la diada que marca el calen­dari i la indústria edi­to­rial– vol dir que es lle­gei­xin, que se’n parli i que tin­guin una presència nor­ma­lit­zada entre nosal­tres tot l’any. És feina de tots però prin­ci­pal­ment dels que ens dedi­quem o volem mirar de viure del cuento. També hi juguen un paper deter­mi­nant els mit­jans que han de fer una aposta deci­dida per donar espais visi­bles als lli­bres. Això aju­da­ria a deses­ta­ci­o­na­lit­zar Sant Jordi. I les esco­les. Si trac­tes­sin la lec­tura com un premi més que no pas com un càstig acon­se­guiríem fomen­tar i incen­ti­var la lec­tura de manera pla­ent. Qui no pot abdi­car de les seves res­pon­sa­bi­li­tats en aquesta qüestió són les ins­ti­tu­ci­ons. Han d’estar de manera com­pro­mesa i sense com­ple­xos al cos­tat de la lite­ra­tura. I, final­ment, és clau el paper de les cases, de les famílies. Des de casa hem d’aju­dar la mai­nada a tro­bar el gust per la lec­tura sense forçar però escol­tar-la i guiar-la perquè s’hi puguin cap­bus­sar tots sols. Un lli­bre és un mitjà de comu­ni­cació. Com­par­teix amb els altres, els con­ven­ci­o­nals, la capa­ci­tat de seduir i d’entre­te­nir, de for­mar i d’infor­mar. Però, a més, té el poder de fer-nos viat­jar, de des­co­brir-nos mons al cos­tat de casa o apro­fun­dir en cul­tu­res llu­nya­nes. A conèixer-nos millor i apren­dre a lle­gir els nos­tres pen­sa­ments i acti­tuds gràcies a una història o un per­so­natge que t’agafa de bra­cet i et dona les claus per inter­pre­tar la rea­li­tat, la que vivim o la que ens ha pre­ce­dit. Que pen­sis i que somniïs, que et facis ric, gran i lliure. Diuen que tots els sants tenen cap­vui­tada, és a dir que encara hi ha marge per poder-los cele­brar vuit dies després. Dei­xeu-me que us pro­posi alte­rar la dita pel bé de tot­hom, cele­brem-ho durant tot l’any i man­tin­guem viu el seu espe­rit.