Qüestió de noms

L’Assem­blea Naci­o­nal de França ha deci­dit pro­hi­bir el voca­bu­lari carni per des­criure ali­ments vege­ta­ri­ans. Per tant, quan la norma cor­res­po­nent s’apli­qui, no es podran deno­mi­nar ham­bur­gue­ses les “ham­bur­gue­ses vega­nes”, a base de deri­vats de soja o altres ingre­di­ents, per exem­ple, ni “bis­tecs” els pro­duc­tes que no siguin de carn, i les imi­ta­ci­ons vege­tals d’embo­tits no es podran desig­nar amb ter­mes car­nis. L’impul­sor de la pro­posta, Jean Bap­tiste Moreau, mem­bre del par­tit del pre­si­dent Macron, és rama­der i sap de què parla. Per la nor­ma­tiva de la Unió Euro­pea, el mateix ja passa amb les mal ano­me­na­des “llets vege­tals”, com la de soja, o amb deri­vats com els “for­mat­ges o man­te­gues de soja, tofu o caca­uet”. Ja m’hi vaig refe­rir a l’arti­cle Llets vege­tals a El Punt Avui el juny del 2015. Són pro­duc­tes que s’assem­blen, però la com­po­sició no és la mateixa i cobrei­xen neces­si­tats nutri­ci­o­nals força dife­rents.

Cal desig­nar les coses pel seu veri­ta­ble nom. La carn és la part comes­ti­ble dels músculs de molts ani­mals, una ham­bur­guesa és una porció de carn picada, i la llet és el fluid obtin­gut en munyir les feme­lles de mamífers domèstics. Apli­car aquests noms a altres ali­ments no deixa de ser una “apro­pi­ació inde­guda” de ter­mes, apro­fi­tant el valor que es dona als pro­duc­tes cone­guts per pres­ti­giar els nous, i això pot induir a error als con­su­mi­dors.

Cada ali­ment ha de tenir un nom cor­recte i prou des­crip­tiu, i un paper adi­ent en el mer­cat i en la nos­tra ali­men­tació, i no sem­pre és fàcil. Una cadena de super­mer­cats a Suïssa ofe­reix “ham­bur­gue­ses” i “man­don­gui­lles” ela­bo­ra­des amb cucs de la farina (lar­ves d’un esca­ra­bat). L’ori­gen és ani­mal; el valor nutri­tiu dels insec­tes, interes­sant, però, en rigor, no és un pro­ducte carni. Una altra qüestió és la carn obtin­guda per cul­tius cel·lulars en bio­re­ac­tors i no en el múscul dels ani­mals de criança. Els seus defen­sors la desig­nen com a “carn neta” (reque­reix menys aigua i ter­reny que les carns del bes­tiar, i genera menys gasos d’efecte hiver­na­cle), però també es pot desig­nar com a “carn cul­ti­vada, in vitro o de labo­ra­tori”, i això a molts ja no els sonarà tan bé.

No és un tema d’ali­ments millors o pit­jors, sinó dife­rents. Davant d’aquesta qüestió és ine­vi­ta­ble recor­dar, com feia Con­rad Rovira en el seu arti­cle El sig­ni­fi­cat de les parau­les al Diari de Vila­nova, l’octu­bre del 2008, el pas­satge de A l’altra banda de l’espill, de Lewis Car­roll, on Alícia manté una con­versa amb el per­so­natge Humpty-Dumpty. Aquest argu­menta que “una paraula, quan la faig ser­vir, sig­ni­fica exac­ta­ment allò que jo vull que sig­ni­fi­qui, ni més ni menys”. Alícia, estra­nyada, pre­gunta: I què passa quan dues per­so­nes volen donar un sig­ni­fi­cat dife­rent a la mateixa paraula? Humpty-Dumpty res­pon: “Molt sen­zill, només cal saber quina de les dues mana més”. Ja veu­rem qui acaba manant. Però de moment cal­dria, per exem­ple, revi­sar l’expressió en cas­tellà “blanco y en bote­lla... leche”, com equi­va­lent a un fet molt clar.