Perquè diem no al pressupost

Enguany no podem fer altra cosa que dir no al pres­su­post que ens ha pre­sen­tat l'equip de govern de l'Ajun­ta­ment de Salt. L'alcal­dessa ens ha dema­nat que féssim un gest..., que ens abs­tinguéssim i ja en par­laríem en el tràmit d'expo­sició pública. L'alcal­dessa oblida que l'any pas­sat ja vàrem fer aquest gest només a canvi de diàleg sobre els pro­ble­mes que pateix Salt. Resul­tat: no li va agra­dar la nos­tra opinió, dife­rent de la seva, sobre Fri­gorífics del Ter, i va dir que no volia tor­nar a reu­nir-se amb nosal­tres i, a més, va modi­fi­car repe­ti­da­ment el pres­su­post sense con­sul­tar-nos ni una sola vegada. Si pac­tem un suport volem que, com a mínim, se'ns con­sulti els can­vis d'allò que s'ha pac­tat.

Però anem al pres­su­post d'enguany i par­lem-ne a grans trets, que és el que per­met un arti­cle. Pri­mer, els ingres­sos estan inflats. No ho diem només nosal­tres, ho diu repe­ti­da­ment l'informe de la inter­ven­tora de l'Ajun­ta­ment. Res­pecte de la con­tri­bució urbana, l'impost de cons­truc­ci­ons, els vehi­cles... afirma que són molt alts, difícils de com­plir, ago­sa­rats... tot ple­gat indica que estan molt per sobre del que real­ment es pot recap­tar. Això és enga­nyar-se i gene­rar dèficit.

Segon. Es pre­veu una ope­ració de refi­nançament que la pròpia inter­venció de la casa des­a­con­se­lla en el seu informe. Doncs per què és fa? Qui és el res­pon­sa­ble d'aquesta bes­ti­esa? No dis­cu­tim que cal­gui una ope­ració de refi­nançament... però qui avala una ope­ració que només endar­re­reix 2 anys l'amor­tit­zació de cinc crèdits i que costa 1.570.000 € –sí, un milió cinc-cents setanta mil euros!– més d'interes­sos del que s'havia pre­vist?

Ter­cer. Quina neces­si­tat tenim de com­prar les dues fin­ques del cos­tat de l'ajun­ta­ment un any que tenim greus difi­cul­tats econòmiques? És com aquell que ha per­dut la feina i es com­pra un apar­ta­ment. La memòria de l'alcal­dia diu que és per espon­jar... com­prar dues fin­ques per més de d'un milió sis-cents mil euros on viuen dues per­so­nes, és l'espon­ja­ment que ens pro­posa el PSC-ERC? Si la situ­ació no fos tan greu resul­ta­ria còmic. Si aquest és el model d'espon­ja­ment que ens pro­po­sen ja podem sor­tir per cames! A banda, l'ope­ració no és fac­ti­ble: es pre­veu un crèdit hipo­te­cari com si encara la cons­trucció estigués a l'any 2005.

Quart. Han dis­pa­rat la des­pesa cor­rent. Des del 2007 PSC-ERC han aug­men­tat el capítol I (per­so­nal) en més d'un milió set-cents mil euros (més del 20%!); la resta de des­pe­ses no han dis­minuït, tot el con­trari... Això és con­tenció de des­pesa? El que fan és demo­rar el paga­ment d'amor­tit­zació de crèdits. Això per­met durant dos anys dis­mi­nuir el que has de tor­nar a canvi de pagar uns interes­sos molt més ele­vats. Un mal negoci per a Salt!