Bisuldunum

L’única manera de fer-li enten­dre a algú altre per què estàs tan ena­mo­rat del lloc on has nas­cut, cres­cut i vis­cut és con­vi­dant-lo a anar-hi i mos­trar-li tots els racons perquè se’n pugui fer una idea sobre el ter­reny. Viure’l, tre­pit­jar-lo. Tant de bo que amb aques­tes línies en tin­gueu prou per ani­mar-vos a anar a Besalú per sen­tir l’encant d’una comu­ni­tat amb milers d’anys d’història. Just aquest cap de set­mana que us pro­posa un viatge fins a una època tan fas­ci­nant com inqui­e­tant: la medi­e­val.

Un pas­seig pels seus car­rers per­met, entre altres coses, des­co­brir els secrets que amaga l’antiga capi­tal del com­tat. Sense obli­dar el mones­tir de Sant Pere o el micvé, els banys jueus de puri­fi­cació, que es van tro­bar per casu­a­li­tat l’any 1964 i dues auto­ri­tats rabíniques en van cer­ti­fi­car l’auten­ti­ci­tat. Amb el permís de tot el patri­moni monu­men­tal que atre­sora Besalú, el pont és sense cap mena de dubte la imatge del poble. Ens hi hem refe­rit de diver­ses mane­res: el pont vell, el pont romànic, el pont for­ti­fi­cat o, sen­zi­lla­ment, el pont. Per mi, però –si m’ho per­me­teu–, és i sem­pre serà el pont dels jueus. Aquest és el títol de la meva pri­mera novel·la amb la qual con­vi­dava el lec­tor a fer un pas­seig per l’antiga capi­tal del com­tat. Una ciu­tat que un cop emmu­ra­llada pel comte Ber­nat II de Talla­ferro, l’accés pel pont es va con­ver­tir en l’única via d’entrada mal­grat els cinc por­tals que hi havia hagut. Però si el pont atreu tan­tes mira­des és per la seva per­so­na­li­tat i al meu enten­dre rau en la par­ti­cu­lar i per res capri­ci­osa forma, que encara el fa més ori­gi­nal i atrac­tiu.

Us en podria expli­car un gava­dal, d’històries d’aquest pont, però només goso fer-vos un sug­ge­ri­ment. Quan visi­teu Besalú, mireu-vos-el des de sota i encara apre­ci­a­reu millor l’extra­or­dinària mag­ni­ficència d’aquesta gran obra de la qual la pri­mera referència docu­men­tal data del 1075 i que ni les riua­des ni les guer­res li han fet per­dre la seva natu­ra­lesa. El pont de Bisul­du­num és la suma de les arts, fruit de la força del tità i de la mirada de la pun­taire.