Traïdors

El naci­o­na­lisme espa­nyol tit­lla Sánchez de traïdor a les essències pàtries si per­se­vera en la volun­tat de diàleg amb l’actual govern de Cata­lu­nya. Algú dirà que el pre­si­dent espa­nyol ho fa més per neces­si­tat que no pas per con­vicció. És per­fec­ta­ment pos­si­ble, però les solu­ci­ons a molts pro­ble­mes les solen tro­bar els que tenen la capa­ci­tat de fer de la neces­si­tat vir­tut. En temps de política emo­ci­o­nal tro­bar el traïdor ade­quat per a cada moment és indis­pen­sa­ble per a tem­pe­rar la pulsió popu­lista dels nos­tres dies. Si en deter­mi­nats entorns Sánchez es con­so­lida com a traïdor li auguro una gran repu­tació futura. No hi ha polítics ben valo­rats històrica­ment que no hagin hagut de superar la quota cor­res­po­nent de traïdoria a algun o altre ideal. El res­pec­tat Adolfo Suárez n’és l’exem­ple fun­da­ci­o­nal. Un home clau per a la con­vivència democràtica a Espa­nya (lega­lit­zació del Par­tit Comu­nista inclosa) era, qua­tre dies abans, Secre­ta­rio Gene­ral del Movi­mi­ento! Espec­ta­cu­lar. El nos­tre Tar­ra­de­llas –repre­sen­tant màxim de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana– va tor­nar amb el reco­nei­xe­ment explícit de la corona espa­nyola. El comu­nista Car­ri­llo, mar­tell de monar­quies, va tor­nar assu­mint la ban­dera cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola. Aznar –tan patri­ota ell– va abo­lir la quinta essència del com­promís amb la pàtria: el ser­vei mili­tar obli­ga­tori. En Felipe González va fer tota mena de gira­gon­ses per apar­tar el par­tit soci­a­lista del mar­xisme i asse­gu­rar l’entrada d’Espa­nya a l’OTAN i la Unió Euro­pea. La llista és ina­ca­ba­ble aquí i arreu. Grans renúncies, grans decep­ci­ons. Amb el temps, però, els “traïdors” de pri­mera hora aca­ben essent reco­ne­guts com a polítics que han ges­ti­o­nat els seus pro­ble­mes de consciència a favor de la con­vivència i el bé comú. El gene­ral De Gau­lle –poc sos­pitós de manca de patri­o­tisme– ho deia així: “En política és neces­sari trair l’elec­to­rat o el teu país. Jo pre­fe­reixo trair l’elec­to­rat.” Ai, mon gene­ral, amb expres­si­ons tan política­ment incor­rec­tes avui no tin­dria futur polític, però sem­pre val la pena escol­tar gent amb experiència.