‘Brexit’

Els angle­sos han que­dat empan­ta­ne­gats amb el seu propi hàmster d’ençà del referèndum del Bre­xit: un procés llarg i penós, ple de com­pli­ca­ci­ons i incer­te­ses, que està dei­xant el país angoi­xat i divi­dit. La recent mani­fes­tació a Lon­dres per dema­nar un segon referèndum va ser la més mul­ti­tu­dinària d’ençà de les de la guerra de l’Iraq. La doc­trina habi­tual dels referèndums com a ins­tru­ments de par­ti­ci­pació democràtica es basava a uti­lit­zar-los per dema­nar el con­sen­ti­ment final de la ciu­ta­da­nia a un acord polític asso­lit amb àmplies majo­ries. Si es comença pel referèndum sense acord polític sufi­ci­ent s’obté un sí o un no de par­tida, però queda pen­dent la qüestió essen­cial del “com”. I sense saber el “com” costa molt ava­luar els avan­tat­ges del sí o del no. En el cas del Bre­xit tot comença amb la típica jugada d’un polític, el pri­mer minis­tre Came­ron: em diuen tots els experts que, en un referèndum, el Bre­xit no pot gua­nyar de cap manera; doncs el con­voco, quedo com un senyor, faig callar per sem­pre els empre­nya­dors euro­escèptics del meu par­tit, i en surto reforçat com a líder del país (a Escòcia, ni que fos pels pèls, bé que me’n vaig sor­tir, pensa l’astut Came­ron). I, com sol pas­sar als astuts, la segona aposta li falla i gua­nya el Bre­xit con­tra pronòstic. Els més ardents defen­sors de dei­xar la Unió Euro­pea eren d’un par­tit xenòfob lide­rat per un per­so­natge patètic ano­me­nat Farage (el pri­mer líder estran­ger rebut pel pre­si­dent Trump!). Aquell tipus va adme­tre al cap de qua­tre dies que havia men­tit mise­ra­ble­ment sobre els grans bene­fi­cis del Bre­xit i es va que­dar tan ample, orgullós de la seva pro­esa. Encara el recor­den. Per això en la mani­fes­tació per un nou referèndum molts can­ta­ven: “Fro­mage, not Farage!”, un sen­tit gest de soli­da­ri­tat gas­tronòmica con­ti­nen­tal. I ara venen els detalls de l’acord de sepa­ració que apro­varà (o no) el Par­la­ment. L’èxit seria evi­tar el caos i adap­tar-se a una incer­tesa llarga i per­sis­tent. I tan sim­ple que sem­bla tot quan es juga a dir sí o no sense ava­luar-ne les con­seqüències.