‘Sálvame’ Leonardo

Jo no sé si vostès es dei­xa­rien ope­rar per un sas­tre i, pel mateix preu, encar­re­ga­rien la con­fecció d’una camisa a un metge. Ben segur que posa­rien el crit al cel si el govern de torn decidís con­fiar l’edu­cació dels seus fills a pro­fes­sors sense titu­lació o decretés que els con­duc­tors d’auto­bu­sos no cal que es tre­guin el car­net. Aquest sen­tit comú que regna en la gran majo­ria de les espe­ci­a­li­tats pro­fes­si­o­nals no es com­pleix en el món de l’art. En aquesta mateixa columna ens hem refe­rit sovint als des­as­tres que s’estan fent en la res­tau­ració d’obres que assu­mei­xen afi­ci­o­nats. L’efecte ecce homo de Borja ha arri­bat ara al comis­sa­riat de les expo­si­ci­ons. El pre­sen­ta­dor del popu­lar con­curs de tele­visió Pasa­pa­la­bra, Chris­tian Gálvez, en signa una al Pala­cio de las Alha­jas de Madrid –ava­lada per tota una Bibli­o­teca Naci­o­nal de España!– de Leo­nardo da Vinci, del qual es pro­clama “expert a escala mun­dial”. Els his­to­ri­a­dors de l’art no han tar­dat a denun­ciar aquest escan­dalós “intru­sisme”. Si es grata una mica en el pro­jecte expo­si­tiu, es veu clara­ment que està minat d’interes­sos econòmics. El més dolorós de tot és sen­tir els res­pon­sa­bles de la ins­ti­tució pública com defen­sen una mos­tra òrfena de rigor científic amb l’excusa que serà un èxit de públic. Pobre Leo­nardo, víctima del panem et cir­cen­ses amb què es vol dege­ne­rar tot. I pobres de nosal­tres: ens volen igno­rants tant sí com no.