Dietes ‘detox’

L’ali­men­tació i les seves reper­cus­si­ons sobre la salut s’han de valo­rar segons dades científiques, que inclo­uen dub­tes i incògni­tes, però que es regei­xen per l’obser­vació i l’expe­ri­men­tació, plan­te­ja­des amb rigor i ava­lu­a­des amb raci­o­na­li­tat. Si és així, les die­tes adi­ents per a cada cir­cumstància seran tot el cor­rec­tes que per­meti l’actual estat de conei­xe­ments.

Però en el món actual, pel que fa a les die­tes i altres qüesti­ons de salut, la raci­o­na­li­tat no sem­pre pre­val, perquè s’hi bar­re­gen teo­ries més o menys esotèriques, que no sor­gei­xen de la ciència sinó de cre­en­ces o per­cep­ci­ons. Unes die­tes de les quals es parla després dels àpats de les fes­tes nada­len­ques són les deno­mi­na­des detox, que par­tei­xen de la idea que després de con­su­mir molts ali­ments i begu­des (alcohòliques sobre­tot) el nos­tre orga­nisme s’ha de “depu­rar” o “des­in­to­xi­car”. A més, els defen­sors d’aques­tes die­tes ente­nen que també s’han de con­si­de­rar els efec­tes de la con­ta­mi­nació ambi­en­tal, força freqüent, i a vega­des impor­tant, tot i que els “alar­mis­tes” la solen exa­ge­rar, i la dels ali­ments, molt menys freqüent i impor­tant. Per tot ple­gat es pre­co­nitza que cal fer alguna cosa extra­or­dinària per eli­mi­nar els tòxics del nos­tre cos, lli­gat també a ide­o­lo­gies que sos­te­nen que ens hem de “puri­fi­car”.

Una vegada més no es pre­nen en con­si­de­ració tres coses: que el món no és, ni pot ser, una “sala blanca i impol·luta”, que les dosis de tòxics i la seva rei­te­ració és el que compta, i aques­tes en la major part dels casos no impli­quen perill, i que el nos­tre orga­nisme té els seus pro­pis meca­nis­mes d’eli­mi­nació de substàncies inde­sit­ja­bles, bàsica­ment mit­jançant el fetge i els ronyons, però també la pell (suor), els intes­tins i els pul­mons. Quan anem al lavabo ja ens “des­in­to­xi­quem” amb nor­ma­li­tat. Per això va bé beure força aigua. El te i altres infu­si­ons també poden aju­dar, però no cal el te fer­men­tat ano­me­nat kom­butxa. Les die­tes detox pre­co­nit­zen fins i tot un cert dejuni i força sucs de fruita o vege­tals, en molts casos més o menys exòtics i cars, i pres­cin­dir de carns i deri­vats, pro­duc­tes lac­tis i altres ali­ments d’ori­gen ani­mal, i de l’alco­hol i la cafeïna. No hi ha dades científiques que ho jus­ti­fi­quin, i les die­tes resul­tants són dese­qui­li­bra­des. Men­jar més fruita i vege­tals verds (ver­du­res i her­bes, no cal que siguin algues), està molt bé, però pres­cin­dir de fonts de proteïnes (i dels aminoàcids que les inte­gren) resta al fetge substàncies que neces­sita per eli­mi­nar pro­duc­tes no fisiològics per via biliar o urinària. Els efec­tes en aquest sen­tit d’algu­nes plan­tes, com el cori­an­dre, no estan prou pro­vats.

El con­cepte real d’into­xi­cació és una cir­cumstància extra­or­dinària, que es dona per ingestió i inha­lació de tòxics, es mani­festa amb símpto­mes carac­terístics i reque­reix trac­ta­ment mèdic, i no té res a veure amb men­jar més del compte o amb el fet que esti­guem en con­tacte amb una certa con­ta­mi­nació ambi­en­tal per sota dels límits tole­ra­bles. Com molt bé diu el pro­fes­sor J.M. Mulet, la pseu­do­me­di­cina que pro­mou les die­tes detox inventa un pro­blema i et ven una solució.