Llaços neutrals

La Junta Elec­to­ral Cen­tral va resol­dre la set­mana pas­sada que Gene­ra­li­tat i ajun­ta­ments havien de treure els llaços grocs i les este­la­des dels espais públics ins­ti­tu­ci­o­nals perquè argu­men­ten que la seva presència “no garan­teix la necessària neu­tra­li­tat durant la cam­pa­nya”, ja que, diuen, són símbols “par­ti­dis­tes”. Si hem de par­lar de símbols “par­ti­dis­tes”, cal espe­ci­fi­car que en el cas que ens ocupa són de “tots els par­tits”, tant els que estan a favor del que repre­sen­ten aquests símbols com dels que hi estan en con­tra, perquè aquests dar­rers en les cam­pa­nyes elec­to­rals se ser­vei­xen d’aquests matei­xos símbols, amb certs rèdits elec­to­rals, per mal­par­lar dels par­tits sobi­ra­nis­tes.

Si evo­quem símbols par­ti­dis­tes, hauríem de retreure a la Junta Elec­to­ral Cen­tral que la ban­dera espa­nyola també ho és, ja que si més no per a un 53,12% de cata­lans no és pas la ban­dera que els repre­senta (vegeu l’estudi de l’ana­lista de dades Joe Brew). Però és que, a més, el fet que es cri­mi­na­litzi que hi hagi símbols i pan­car­tes en edi­fi­cis públics és una acció par­ti­dista dels uni­o­nis­tes que atempta con­tra aquest fan­tasma de la “neu­tra­li­tat”. Una de les accep­ci­ons de l’adjec­tiu “neu­tre” és que “té un caràcter inde­fi­nit” o que una cosa està des­proveïda de tot matís inten­ci­o­nal o afec­tiu. I jo em pre­gunto, a la vida real, ¿quan­tes coses tenen un caràcter no defi­nit? Si ens cenyim a l’espai físic de les ins­ti­tu­ci­ons, és clar que la ban­dera espa­nyola és un símbol amb un matís clara­ment inten­ci­o­nal, igual que els símbols de l’exèrcit o del rei o de l’església.

En el cas con­cret de la con­trovèrsia entre govern català i Junta Elec­to­ral Cen­tral, un llaç groc o una este­lada són símbols que repre­sen­ten drets i lli­ber­tats legítims que en cap cas no són con­tra­ris a una supo­sada neu­tra­li­tat política. I és que drets tan bàsics com els de la lli­ber­tat d’opinió i expressió, en una situ­ació d’excep­ci­o­na­li­tat com la que patim, no han d’estar sot­me­sos a l’enco­ti­lla­ment d’una “neu­tra­li­tat” mal entesa per la Junta Elec­to­ral espa­nyola. La lli­ber­tat per als pre­sos polítics i l’auto­de­ter­mi­nació tenen un valor repre­sen­ta­tiu, inclu­siu, sig­ni­fi­cats pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, veu i mirall d’un poble que va apro­var diver­ses reso­lu­ci­ons favo­ra­bles a expo­sar en els espais públics tant llaços grocs com este­la­des, uns símbols que con­vi­uen amb altres que política­ment no sem­pre com­par­tim.

Aquesta dis­cor­dança social ens demos­tra cada dia que la “neu­tra­li­tat” no és altra cosa que un invent, un engany dels qui ens volen impo­sar unes regles de joc a mida del 155 i de l’Ibex-35. Aquesta neu­tra­li­tat és del tot falsa, com ho demos­tra el fet de voler treure llaços grocs i este­la­des, que és l’evidència que hi ha pre­sos polítics i exi­li­ats, a més de l’evidència que la que­re­lla pre­sen­tada pel pre­si­dent Torra davant la justícia espa­nyola serà més que paper mullat. Prou lli­ris a la mà. Ens cal deso­beir l’Estat per obeir el poble sobirà.