Infomanipuladors

¿Qui mani­pula a qui?, ens podem pre­gun­tar des del moment que obrim l’ordi­na­dor, el mòbil, la tau­leta o les pàgines d’un diari. El que sí sabem és que a par­tir de l’era Web 2.0 l’anàlisi dels sen­ti­ments i les opi­ni­ons s’aplica a gai­rebé tots els nego­cis i acti­vi­tats soci­als. Hi ha cer­tes opi­ni­ons que ens influ­ei­xen el com­por­ta­ment i la per­cepció del món. Lle­gim les ava­lu­a­ci­ons abans de reser­var un hotel, les crítiques d’una pel·lícula abans de veure-la o escol­tem tertúlies polítiques per a rea­fir­mar-nos en les nos­tres con­vic­ci­ons.

Les nos­tres deci­si­ons acos­tu­men a estar con­di­ci­o­na­des per certs opi­na­dors (¿info­ma­ni­pu­la­dors?) sobre la visió del món, amb el pro­fit econòmic que pot repre­sen­tar saber influir. N’és un exem­ple el dar­rer informe de 72 pàgines de l’España Glo­bal, que inclou 23 pre­gun­tes que es poden fer a l’estran­ger sobre el procés sobi­ra­nista. Es tracta d’una guia per als res­pon­sa­bles d’exte­ri­ors que par­len del procés fora d’Espa­nya i es repar­teix entre cor­res­pon­sals, peri­o­dis­tes a l’exte­rior i altres inter­lo­cu­tors inter­na­ci­o­nals.

Aquest mal ano­me­nat “informe” dedica un apar­tat a una sèrie de con­sig­nes auto­bombo marca España en for­mat de 46 fets “fal­sos” amb les con­següents expli­ca­ci­ons “ver­da­de­res”. Perquè ens en fem una idea més pre­cisa, s’hi diu: “FALS. El movi­ment inde­pen­den­tista és pacífic. VER­DA­DER. Com en tots els movi­ments, es pro­du­ei­xen for­mes d’actuar dife­rents. Hi ha hagut sec­tors que s’han radi­ca­lit­zat i s’han impli­cat en actes vio­lents. (...)”. Fixem-nos de quina manera tan bar­ro­era el Regne d’Espa­nya pretén influir la soci­e­tat amb una afir­mació eti­que­tada de falsa com “El movi­ment inde­pen­den­tista és pacífic”. El que és rotun­da­ment fals és pre­ci­sa­ment que es digui que el movi­ment inde­pen­den­tista no és pacífic, quan si per una cosa s’ha carac­te­rit­zat la soci­e­tat cata­lana favo­ra­ble majo­ritària­ment a la inde­pendència és pre­ci­sa­ment pel seu caràcter no vio­lent. Una con­dició no gens fàcil quan es tracta de mobi­lit­zar cen­te­nars de milers de per­so­nes en mani­fes­ta­ci­ons que han estat exem­plar­ment pacífiques i modèliques. Tenim una font i tenim unes dades. La font: el Govern d’Espa­nya. Les dades: maqui­llatge a mida d’aquesta font. ¿Quina cre­di­bi­li­tat poden tenir? Sim­ple­ment dependrà del poder econòmic i polític que tin­gui l’opi­na­dor, però també del poder de què gau­deixi el Govern català (¡el petit David!) de con­tra­res­tar aques­tes men­ti­des argu­men­tant-les i difo­nent-les en els espais ido­nis perquè tin­guin prou cre­di­bi­li­tat i ressò en espais i fòrums inter­na­ci­o­nals.

L’España Glo­bal se sus­tenta en la info­ma­ni­pu­lació, fake news manu­fac­tu­ra­des amb fina­li­tats pro­pa­gandísti­ques per tal d’ins­tal·lar un marc men­tal en l’audiència i poder acti­var la por, l’odi o l’espe­rança, base de la presa de deci­si­ons polítiques. Però els info­ma­ni­pu­la­dors del procés no comp­ten que arriba una tar­dor calenta que pro­mourà la uni­tat necessària per con­ti­nuar sent més república i abas­tar la inde­pendència.