Netejar a fons

Un espot publi­ci­tari, que eme­ten la majo­ria de tele­vi­si­ons hispàniques, mos­tra l'eficàcia d'un pro­ducte de neteja domèstica. D'anun­cis d'aquest tipus de mer­ca­de­ries, n'hi ha a dojo, però el que m'ha cri­dat l'atenció d'aquell al qual em refe­reixo és la seva, diguem-ne, filo­so­fia publi­citària. Sense posar en dubte, en abso­lut, l'eficàcia d'aital nete­ja­dor, que segur que va molt i molt bé, em sorprèn la manera que té l'anunci de demos­trar-la. Una senyora de l'empresa que fabrica el poderós deter­gent visita el domi­cili d'una per­sona més aviat porca per pale­sar-ne l'eficàcia. I la palesa nete­jant llocs on, per una evi­dent manca de neteja quo­ti­di­ana, s'havia acu­mu­lat la por­que­ria. L'espot no parla de la incúria de l'amfi­tri­ona ni dels qui puguin ser com ella, i només ense­nya amb quina rapi­desa i con­tundència fa la seva feina allò que anun­cia. Però sí deixa enten­dre –almenys així ho inter­preta qui això signa– que no tot­hom és tan net com hau­ria de ser. En un dels espots, el pro­digiós pro­ducte s'encar­rega d'eli­mi­nar aquell rega­lim negrenc que es forma a la paret, sota el sifó del lavabo, si no s'hi passa cada dia un drap humit. La imatge d'aque­lla banda de brutícia sòlida, que la càmera exhi­beix en tota la seva mer­dosa esplen­dor, ens parla clara­ment de la pro­pietària, o llo­ga­tera, del pis visi­tat: verra com ella sola. Cosa que cer­ti­fica amb escreix les extra­or­dinàries pro­pi­e­tats desen­lle­fis­cants del pre­pa­rat comer­cial en qüestió. Un altre aspecte de la publi­ci­tat dels pro­duc­tes de neteja, espe­ci­al­ment dels des­ti­nats a ren­tar la roba, que em sem­bla que ja he comen­tat alguna vegada, és la seva potència blan­que­ja­dora, cada cop més intensa. Quan aquí va començar la tele­visió, a les dar­re­ries dels anys 50 del segle XX, els deter­gents ja pre­go­na­ven la dita potència. I així, any dar­rere any, lus­tre dar­rere lus­tre, dècada dar­rere dècada. Fins arri­bar als nos­tres dies: com que els deter­gents ja no poden ren­tar més blanc del que ho fan, han apa­re­gut els addi­tius que sí que ho acon­se­guei­xen. Algú s'ima­gina què ens anun­ci­a­ran, d'aquí a vint anys?