Bon Nacional

El pres­su­post per la cul­tura és fràgil; però ges­tors i públic man­te­nen la dig­ni­tat. Fra­gi­li­tat i dig­ni­tat, resistència i con­questa, són ter­mes emprats per Xavier Albertí, direc­tor artístic del Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya (TNC), en la pre­sen­tació de la tem­po­rada 2019/2020. L’obrirà La Ram­bla de les Flo­ris­tes, de Josep Maria de Sagarra, el 10 d’octu­bre vinent. Poc després puja­ran a l’esce­nari La mort i la pri­ma­vera, de Mercè Rodo­reda. Pro­pos­tes de dig­ni­tat i resistència, con­den­sa­des en el propòsit d’adap­tar a sen­si­bi­li­tats del pre­sent valors sovint menys­tin­guts, i fer-ho amb una mirada justa a apor­ta­ci­ons d’homes i dones. Els cri­te­ris que ins­pi­ren la pro­gra­mació d’aquest curs al Naci­o­nal són cohe­rents amb els des­ple­gats amb èxit en tem­po­ra­des ante­ri­ors. Les dades de la 2018/19 són reve­la­do­res: 127.000 espec­ta­dors van assis­tir a les sales del TNC; un 14% més que el curs ante­rior. Tot i les fra­gi­li­tats dels estats d’ànim col·lec­tius, el públic con­tri­bu­eix a la dig­ni­tat moral d’un pres­su­post cul­tu­ral esllan­guit aco­llint pro­duc­ci­ons ago­sa­ra­des de clàssics que no era fàcil recu­pe­rar: el Brecht de La bona per­sona de Sezuan; el Txékhov d’El jardín de los cere­zos; el Cal­derón de la Barca d’El gran mer­cado del mundo. Els encerts del Naci­o­nal no són pas el resul­tat d’un eclec­ti­cisme con­tem­po­rit­za­dor. Ben al con­trari: són el fruit d’una volun­tat pro­fes­si­o­nal inno­va­dora, audaç, tenaç, corat­josa. Uns cap­te­ni­ments que el món cul­tu­ral hau­ria d’enco­ma­nar al món de la política.