Anti-Espanya

Els ene­mics més cor­ro­sius d’Espa­nya són els par­tits hipòcri­tes i els cínics que fan pro­cla­mes fanàtiques de naci­o­na­lisme radi­cal espa­nyol i alhora defrau­den Hisenda, humi­lien el rei o deso­be­ei­xen sentències judi­ci­als. Aquests dies en què Hisenda ha cap­tu­rat dels comp­tes cor­rents la part frac­ci­o­nada de l’IRPF, és irri­tant veure que en la llista de moro­sos a l’Estat que l’Agència Tri­butària publicà el pas­sat 27 de juny hi ha figu­res públi­ques de l’espa­nyo­lisme més arro­gant, com Rodrigo Rato, exmi­nis­tre d’Eco­no­mia i expre­si­dent de Bankia, o l’empresa fami­liar de Dolors Mont­ser­rat, euro­di­pu­tada i exmi­nis­tra. A més d’aques­tes, hi ha altres acci­ons anti-Espa­nya que cal recor­dar. Poso per cas, aque­lla del Rajoy, lla­vors pre­si­dent del PP, que el 31 de juliol del 2006, va dur al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal un recurs que desau­to­rit­zava moral­ment i ins­ti­tu­ci­o­nal­ment el rei, que havia dic­tat l’apli­cació de l’Esta­tut apro­vat per les Corts espa­nyo­les i rati­fi­cat pels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. Un altre exem­ple de com­por­ta­ment des­lle­ial és la deso­bediència rein­ci­dent, tos­suda, inso­lent, prac­ti­cada pel govern d’Espa­nya: no acata sentències –si més no, 34!– del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, del Suprem i de l’Audiència Naci­o­nal que donen la raó a Cata­lu­nya res­pecte al traspàs en la gestió de beques i ajuts a l’estudi. El Cons­ti­tu­ci­o­nal con­demna cada any els gover­nants de l’Estat a tras­pas­sar a la Gene­ra­li­tat aquesta com­petència, tal com ordena el Reial Decret 2298/1983. L’espa­nyo­lisme té l’ene­mic a la seva panxa.