“Vote leave”, deia Johnson

El pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, ha negat a Escòcia la trans­ferència de poders per poder orga­nit­zar un segon referèndum. En una carta diri­gida a la pri­mera minis­tra esco­cesa, Nicola Stur­geon, John­son asse­gura que ha “con­si­de­rat aten­ta­ment” els seus argu­ments, però que “un altre referèndum d’inde­pendència con­ti­nu­a­ria l’estan­ca­ment polític que Escòcia ha vis­cut en la dar­rera dècada” i, per tant, rebutja la petició. La notícia sorprèn si ens ate­nem al fet que el Regne Unit té sot­mesa la política dels dar­rers tres anys a la gestió, pre­ci­sa­ment, del resul­tat del referèndum per sor­tir de la Unió Euro­pea i fins ara, gràcies a unes noves elec­ci­ons, no han vist el Bre­xit al final del túnel. Però aquell referèndum va ser pro­po­sat per l’ante­rior pri­mer minis­tre con­ser­va­dor, David Came­ron, per acon­se­guir més poder en temps de tur­bulències pro­pi­ci­a­des pels euro­escèptics del seu par­tit i el popu­lista i ultra Nigel Farage. No es trac­tava de dotar de sobi­ra­nia el poble anglès ni tam­poc era una qüestió de democràcia, es trac­tava de poder i Came­ron el va per­dre. John­son ara, amb una majo­ria abso­luta a la cam­bra que li cos­ta­ria de tor­nar a repe­tir, té la pae­lla pel mànec i, el més impor­tant, no té adver­sa­ris que li puguin exer­cir la més mínima pressió. A més, ell ja va ser fa tres any un dels cap­da­van­ters de la cam­pa­nya Vote Leave, cre­ada per la seva mà dreta Domi­nic Cum­mings, i és l’únic que farà; leave.