Opinió

Tribuna

‘The Economist’ i alimentació

La revista El Temps ha publi­cat El món en 2020, tra­ducció al català del balanç i, sobre­tot, les pers­pec­ti­ves, que The Eco­no­mist aborda cada any sobre política, eco­no­mia, cul­tura i ciència d’abast mun­dial. Entre els arti­cles que inclou, qua­tre fan referència als ali­ments, i ens ori­en­ten sobre aspec­tes con­crets que ens afec­ten a l’hora de men­jar i beure.

Al pri­mer, El got mig buit, Sla­vea Chankova cons­tata que “un segle després de la llei seca, beure està pas­sant de moda”, que en gai­rebé tots els països occi­den­tals els ado­les­cents comen­cen a beure més tard que abans, i que els mil·len­nis­tes (entre 20 i 40 anys) també con­su­mei­xen menys alco­hol. No estic segur que això passi a casa nos­tra, però sem­bla que les dades, no accep­ta­des per tot el món científic, que indi­quen que l’alco­hol és can­ce­ri­gen, fins i tot en peti­tes quan­ti­tats, estan fent obli­dar que dosis bai­xes tenen uns certs efec­tes pro­tec­tors enfront dels tras­torns car­di­o­vas­cu­lars, com passa en el marc de la dieta medi­terrània. Al segon, Una dieta per sal­var la huma­ni­tat, Guido Bari­lla, pre­si­dent del Grup Bari­lla, el gran pro­duc­tor italià de pasta, posa en relleu que cal un canvi de para­digma en la pro­ducció i con­sum d’ali­ments, i tor­nar als vells cos­tums medi­ter­ra­nis de seure a taula per men­jar a poc a poc, amb força ver­dura i fruita fresca i amb un gotet de vi negre. A més, l’empresa tre­ba­lla amb acords res­pec­tu­o­sos amb page­sos de pro­xi­mi­tat. Per cert, que tro­bem fets posi­tius simi­lars en els cri­te­ris de la firma Amet­ller Ori­gen d’apro­par-se i valo­rar el pro­ducte de pagès de pro­xi­mi­tat, segons explica Ramon Roca a L’Econòmic d’aquest 9 de febrer.

Al ter­cer, L’agri­cul­tura s’enfila, Paul Marki­llie ens informa de l’agri­cul­tura ver­ti­cal, que con­rea plan­tes en subs­trats sense sòl i en safa­tes amun­te­ga­des; és a dir, en gran­ges ver­ti­cals cons­truïdes dins o al cos­tat de les ciu­tats, o fins i tot als matei­xos super­mer­cats, amb uns cos­tos energètics bai­xos. Si això va així, i pot­ser cal­gui en cer­tes cir­cumstàncies, on queda el paper clàssic del pagès i la cura del ter­ri­tori? Aquest és un bon exem­ple del que s’ha deno­mi­nat “pros­pe­ri­tat sense natura”, sobre la qual hi ha hagut debats recents a casa nos­tra. Al quart, La fina línia verda, Ann Vroe es refe­reix als tubets o canyes per xuclar begu­des, un residu del qual convé pres­cin­dir. També a l’esmen­tat L’Econòmic, Jordi Gar­riga ens informa de plàstics bio­de­gra­da­bles ela­bo­rats a Cata­lu­nya per Ven­vi­ro­tech.

En defi­ni­tiva, a escala mun­dial o al nos­tre entorn, els pro­ble­mes i les solu­ci­ons són prou sem­blants. Segons com i què men­gem i bevem, estem deter­mi­nant la nos­tra salut i la del pla­neta, i el futur del medi rural i dels nos­tres page­sos, que tenen tota la raó de quei­xar-se. Això vol dir no només omplir-nos la boca de “sos­te­ni­bi­li­tat” i “pro­xi­mi­tat”, sinó actuar en con­seqüència. Recor­dem, una vegada més, la frase de l’eco­no­mista francès Chris­tian Jac­quiau, molt crític amb la gran dis­tri­bució: “Quan com­prem, deci­dim quina mena de soci­e­tat volem.” Com deia Sal­va­dor Cot fa una dies, podríem començar per com­prar més taron­ges de l’Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia