Opinió

Tribuna

Policia i extrema dreta

A la poli­cia hi ha de tot: mos­sos que sim­pa­tit­zen amb la CUP, guàrdies civils i poli­cies naci­o­nals amb Pode­mos, etcètera. Tan­ma­teix, es té la per­cepció que en gene­ral ten­dei­xen a mos­trar més con­nivència amb l’extrema dreta que amb l’esquerra. Diver­sos estu­dis rea­lit­zats a Europa i als EUA així ho con­fir­men. També ho fan els resul­tats elec­to­rals mirats car­rer a car­rer, quan coin­ci­dei­xen amb caser­nes mili­tars o de la Guàrdia Civil. Fa cinc set­ma­nes vaig par­lar de violència poli­cial. Avui ho com­ple­taré refle­xi­o­nant sobre aquest biaix.

Des de la pers­pec­tiva sociològica, aques­tes pro­fes­si­ons des­ta­quen per tenir una jerar­quia estricta en què s’exal­cen valors com l’auto­ri­tat i l’obediència, que coin­ci­dei­xen amb el que tra­di­ci­o­nal­ment defensa la dreta. S’han rea­lit­zat més d’una qua­ran­tena de tre­balls científics que han bus­cat carac­terísti­ques neu­ro­nals que d’alguna manera es puguin asso­ciar a la men­ta­li­tat pròpia de l’extrema dreta, i se n’han tro­bat.

La més des­ta­cada és que les per­so­nes afins a l’extrema dreta, ja sigui perquè així ho mani­fes­ten com també valo­rant-ho amb tests d’ori­en­tació política, pre­sen­ten unes amígda­les cere­brals i una escorça entorínica més volu­mi­no­ses. Les amígda­les s’encar­re­guen de gene­rar les emo­ci­ons, i són hiper­re­ac­ti­ves a la por, l’amenaça i la ira. L’escorça entorínica s’asso­cia a sen­sa­ci­ons de fàstic, i sovint tras­llu­eix en l’expressió del ros­tre. A més, a nivell con­duc­tual mos­tren una menor fle­xi­bi­li­tat cog­ni­tiva, que és la carac­terística men­tal que per­met can­viar d’idea o el curs d’una acció a mesura que s’obte­nen dades noves.

En canvi, les per­so­nes que es clas­si­fi­quen com a pro­gres­sis­tes pre­sen­ten una escorça cin­go­lada més volu­mi­nosa. Aquesta zona del cer­vell està impli­cada en l’anti­ci­pació de recom­pen­ses, la presa de deci­si­ons, el con­trol emo­ci­o­nal, l’ètica i la mora­li­tat. Qual­se­vol con­clusió més enllà d’aques­tes dades és exces­si­va­ment arris­cada. Però si ho retor­nem a l’ori­gen d’aquest arti­cle, l’apa­rent biaix poli­cial amb l’extrema dreta, cal pre­gun­tar-se si les per­so­nes amb aquesta estruc­tura neu­ro­nal tenen més tendència a esco­llir aques­tes pro­fes­si­ons, o bé, en canvi, si són aques­tes pro­fes­si­ons les que alte­ren a poc a poc l’estruc­tura cere­bral i l’esbi­ai­xen, com s’ha vist en altres pro­fes­si­ons. Per exem­ple, els taxis­tes acos­tu­men a tenir més desen­vo­lu­pa­des les xar­xes neu­ro­nals d’ori­en­tació espa­cial.

La con­clusió de l’arti­cle que vaig publi­car el 28 de gener sobre violència poli­cial és que cal dedi­car encara més esforços a la seva for­mació. En aquest cas, la con­clusió és la mateixa. Si es vol evi­tar aquest biaix en bene­fici d’una soci­e­tat més justa, cal que la for­mació i el reci­clatge periòdic neces­sa­ris esti­guin des­ti­nats, també, a dis­mi­nuir la hiper­re­ac­ti­vi­tat de les amígda­les i de l’escorça entorínica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia