Aplaudiments amb caducitat

“No som herois. Som per­so­nes nor­mals que fan la seva feina.” Ho deia un dia d’aquests una doc­tora en una entre­vista tele­vi­siva arran de la pandèmia. I té tota la raó. Des que va començar tot això del coro­na­vi­rus, al per­so­nal sani­tari se li han posat qua­li­fi­ca­tius de tota mena. Que si herois, que si els sol­dats que ens pro­te­gei­xen en aquesta guerra, kamika­zes... Tot el que es vul­gui. Fins i tot s’ha ins­tau­rat el cos­tum de cada ves­pre, a les vuit, fer-los un home­natge a través d’un aplau­di­ment des de bal­cons i patis. Per­fecte. Però el per­so­nal sani­tari sem­pre ha estat for­mat per herois. No ho són pas ara, cir­cums­tan­ci­al­ment, per una pandèmia. Són gent que ha entre­gat la seva vida a inten­tar millo­rar la qua­li­tat de la nos­tra, de vida. Que està al peu de canó amb hora­ris intem­pes­tius, sous a vega­des mise­ra­bles i que donen el màxim d’ells. Sem­bla que això –que és una evidència en el sis­tema sani­tari català– molts ho hagin des­co­bert ara.

D’herois, n’hi ha hagut molts i molt diver­sos durant aquesta pandèmia. Els ciu­ta­dans que hi han dei­xat la vida, les per­so­nes que han donat el màxim de si matei­xes tre­ba­llant en sec­tors estratègics, els trans­por­tis­tes que no han fallat, la gent que fa pràcti­ca­ment un mes que no surt de casa o els científics que bus­quen un remei a aquesta malal­tia. D’aplau­di­ments també se’n merei­xen, i molts. Però tots els que ara sur­ten pun­tu­al­ment a les vuit per donar-los ànims, se’n recor­da­ran quan tot això passi? Dei­xa­ran de quei­xar-se perquè el sis­tema de salut està col·lap­sat? Dei­xa­ran de dir fàstics con­tra aquest col·lec­tiu que ara lloen? Segu­ra­ment no. I con­ti­nu­a­ran sal­vant vides. Tot tor­narà a la nor­ma­li­tat i aquesta aura de soli­da­ri­tat i huma­ni­tat que ara ens impregna cadu­carà. Perquè la raça humana té poca capa­ci­tat per ser cons­tant. Amb la tor­nada a la quo­ti­di­a­ni­tat, aquests home­nat­ges i aplau­di­ments només seran recor­dats com una anècdota que, això sí, ens farà sen­tir una mica millor quan hi pen­sem.