La factura

Després de set set­ma­nes dramàtiques per a tot­hom, acom­pa­nya­des de dub­tes sobre la gestió política, ha arri­bat el moment que Pedro Sánchez hau­ria d’estar en dis­po­sició d’anar anun­ci­ant bones notícies amb vista a un pro­gres­siu des­con­fi­na­ment. El seu mis­satge va en la línia que cal evi­tar rebrots del virus tant sí com no que com­pli­quin encara més la situ­ació econòmica. Comu­ni­ca­ti­va­ment no que­den clars els suports econòmics en alguns sec­tors. Hi ha dub­tes a hores d’ara de si la desgràcia l’ha de pagar l’empresa, el tre­ba­lla­dor, el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat o el del govern espa­nyol; uns dub­tes inqui­e­tants fins que els afec­tats no ho tin­guin solu­ci­o­nat.

En paral·lel, el govern de l’Estat apro­varà avui el man­te­ni­ment de l’estat d’alarma i demà el Congrés votarà la quarta pròrroga davant una opo­sició crei­xent. Els pre­si­dents autonòmics, inclo­sos els soci­a­lis­tes, i sobre­tot el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, es con­si­de­ren enga­nyats. Retre­uen a Sánchez la seva falta de diàleg. Ara els son­de­jos reflec­tei­xen que els ciu­ta­dans són més benèvols amb els ajun­ta­ments i les comu­ni­tats autònomes que no pas amb el govern espa­nyol, mal­grat que aquests dies no es pot fer cas de les enques­tes.

La imatge comu­ni­ca­tiva de Sánchez i el seu equip ha estat cen­tra­lit­za­dora, un fet que jus­ti­fica que el PNB, ERC i JxCat, i altres socis que han fet Sánchez pre­si­dent, votin en con­tra de la pròrroga. El virus no ha escam­pat i la vacuna encara no exis­teix, i política­ment es comença a veure que hi ha ganes de pas­sar fac­tura. Sánchez té tots els números d’haver-la de pagar. Casado demana pas en creure que arriba el seu torn. Les seves pro­pos­tes sanitàries i econòmiques són flui­xes i poc creïbles. Entre tots dos no hi haurà cap acord i la cara l’haurà de con­ti­nuar posant Sánchez amb el perill que li tren­quin abans d’hora...