Corriols de Farners

Els con­fra­res de la rata­fia ja tenen mace­rant-se totes les her­bes colli­des als indrets per on —com hi ha món!— no pas­sarà la MAT. La rata­fia Cor­ri­ols, doncs, aviat estarà a punt. Però, per si de cas, et diré la meva recepta, que mai no m’ha fallat. En un bany d’aiguar­dent i una mica d’aqua vitae de la que ens explica Ramon Llull, hi fico nous ver­des colli­des entre Sant Joan i Sant Pere. Després agafo un brot de flor roma­nial, i amb permís d’en Xesco Boix, n’hi vesso dos pètals (el ter­cer me’l guardo a la but­xaca per si el conte hagués de menes­ter). Hi afe­geixo uns brins de l’herba Moly que va retor­nar l’aspecte humà als mari­ners d’Ulis­ses. Que no hi falti tam­poc unes quan­tes her­bes que em porta cada any Panoràmix, el druida del poblat gal. De Mallorca, gai­rebé sem­pre em decanto per la flor màgica del taron­ger. Del País Valencià hi poso una mica de colo­ret rosat de la pre­ci­osa Silene que rebenta la roca del penyal d’Ifac i del Prin­ci­pat (sense arren­car-ne ni un bri, ente­sos, diu­men­jai­res?) faig que entri a la gar­rafa l’aroma i el groc deli­cat del marcòlic de Núria. Par­lant de colors... La far­macèutica i etno­botànica colo­menca Anna Selga m’explica que quan va escriure el magnífic lli­bre Els colors de la rata­fia sobre les her­bes amb què ella ela­bora el licor (amb pre­cisa i pre­ci­osa docu­men­tació científica), se li va pre­sen­tar el dubte de com orde­nar-les en el text. —“L’alfabètic, les far­macèuti­ques el tenim avor­rit, tot el dia el fem ser­vir amb els medi­ca­ments...” Des­car­tada la deno­mi­nació científica, va con­si­de­rar-ne el nom popu­lar, però hi havia tan­tes vari­a­ci­ons d’una zona a l’altra...! Total, que va orde­nar el tre­ball de la manera més màgica: pels colors de les flors. El lli­bre de la Selga és una mica la bíblia de la rata­fia Cor­ri­ols, que ser­veix als abne­gats acti­vis­tes del No a la MAT per finançar la lluita con­tra Endresa i Red Eléctrica. Doncs ara et diré el que sos­pito: els con­fra­res de la rata­fia se’m deuen haver copiat alguna cosa de la meva recepta perquè la Cor­ri­ols també et dona el poder de gua­ri­ment de la flor roma­nial, la força dels gals con­tra l’inva­sor, la huma­ni­tat de l’herba que el déu Her­mes va lliu­rar a Ulis­ses i l’esti­mació envers els Països Cata­lans, que sents perenne quan ensu­mes les nos­tres her­be­tes màgiques. Doncs au, ara que ja saps tot això, et vull veure cor­rent a reser­var el teu flascó de la rata­fia Cor­ri­ols perquè no sigui a tu a qui et pugin els colors a la cara...