Alimentació post-Covid

Aquest títol és pre­ma­tur, però la pandèmia ja ha influït en la nos­tra manera de veure i con­su­mir el men­jar, i pot con­di­ci­o­nar bona part de la pro­ducció d’ali­ments del futur. Diver­sos fets i debats així ens ho indi­quen.

Una qüestió cab­dal és l’impacte sobre el medi ambi­ent de la pro­ducció ani­mal inten­siva, tenint en compte que mol­tes malal­ties infec­ci­o­ses emer­gents, entre les quals sem­bla evi­dent que també la Covid, són zoo­no­sis (trans­me­ses per ani­mals a per­so­nes), i l’expulsió d’ani­mals del seu medi natu­ral pot con­tri­buir a la seva difusió. Tota acti­vi­tat humana deixa una empremta a l’entorn, però, si es fa amb cura, l’even­tual con­tri­bució de la pro­ducció de carn, llet i ous a la difusió de la Covid no és relle­vant. Això sí, per bé que és pos­si­ble obte­nir-ne, en quan­ti­tat adi­ent, amb har­mo­nia amb el medi, hem de pro­duir i con­su­mir més ali­ments vege­tals que ani­mals, però tenint en compte que les tècni­ques de pro­ducció vege­tal inten­siva, amb les con­següents des­fo­res­ta­ci­ons, també poden tenir un impacte nega­tiu sobre la sos­te­ni­bi­li­tat i la difusió de zoo­no­sis en pri­var, així mateix, la fauna sal­vatge del seu hàbitat natu­ral. Tot ple­gat posa d’actu­a­li­tat les carns arti­fi­ci­als o cul­ti­va­des i les “carns vege­tals”, deno­mi­nació, aquesta dar­rera, con­tra­dictòria, ja que no con­te­nen ingre­di­ents d’ori­gen ani­mal.

Cal incre­men­tar les pro­duc­ci­ons de pro­xi­mi­tat, en bene­fici dels nos­tres page­sos i de la qua­li­tat i fres­cor del pro­ducte, amb el con­següent escurçament de la cadena ali­mentària i de la des­pesa econòmica i ambi­en­tal deguda al trans­port. Una altra forma de pro­ducció d’ali­ments que està emer­gint és l’agri­cul­tura ver­ti­cal, sense terra, en capes api­la­des, que es pot prac­ti­car a ciu­tat, fins i tot a pisos o ter­rats, la versió més actual dels horts urbans. Més pro­xi­mi­tat, impos­si­ble. També cal apro­fi­tar millor els resi­dus de la indústria ali­mentària com a adob. A més, l’agri­cul­tura con­ven­ci­o­nal ha d’anar apli­cant la intel·ligència arti­fi­cial per millo­rar les seves tècni­ques o pre­veure pla­gues.

El con­fi­na­ment ha induït a picar pro­duc­tes molt calòrics, rics en grei­xos i sucres. Recor­dem que hi ha ape­ri­tius ben salu­da­bles, de fruita i ver­dura des­hi­dra­tada. És impor­tant tenir en compte l’efecte nega­tiu de l’obe­si­tat enfront de mol­tes malal­ties, també en el cas de la Covid. A més, l’obe­si­tat altera la res­posta a molts medi­ca­ments i la pro­porció de per­so­nes obe­ses al món és alta. Per això, A. Syed, H. Soran i S. Adam, en un arti­cle al Bri­tish Medi­cal Jour­nal, ho des­ta­quen, i dema­nen que en els estu­dis de medi­ca­ments i vacu­nes per a la Covid també s’inclo­guin per­so­nes amb excés de pes.

A casa nos­tra és interes­sant la ini­ci­a­tiva de Sílvia Bañares, Pere Cas­tells i Juanjo Villa­lo­bos, que amb altres experts del camp ali­men­tari, han pro­po­sat el docu­ment Food Post-COVID, on s’abor­den les pro­blemàtiques de pro­duc­tes locals ver­sus glo­bals, la cadena agro­a­li­mentària, i les difi­cul­tats de la res­tau­ració i el turisme, i es con­si­de­ren opor­tu­ni­tats de futur. També es posa en relleu la importància de la trans­for­mació digi­tal, de l’eco­no­mia cir­cu­lar per limi­tar el mal­ba­ra­ta­ment i pro­moure el reci­clatge, la con­veniència d’una auto­ri­tat sanitària a nivell glo­bal, que els països desen­vo­lu­pats aju­din als altres, que la Unió Euro­pea ten­deixi a un auto­a­bas­ta­ment d’ali­ments i mate­rial sani­tari, que cal pro­moure la pro­ducció ecològica, adap­tar els trans­ports a l’estalvi energètic, afa­vo­rir l’esta­bli­ment d’empre­ses al medi rural i aten­dre la ine­vi­ta­ble rea­dap­tació labo­ral, tot ple­gat en el marc d’una “revo­lució ètica”.

El capi­ta­lisme vell, al qual es refe­ria Fran­cesc Cabana en aquest diari, pot entor­pir aques­tes i altres línies d’actu­ació necessàries, ja que entén per lli­ber­tat el “campi qui pugui” i per política social el “ja t’apa­nyaràs”. Un alt direc­tiu de la mul­ti­na­ci­o­nal Danone, Emma­nuel Faber, ha afir­mat que després de la crisi del coro­na­vi­rus hi ha el risc que no hi hagi classe mit­jana a l’hora de men­jar, tan sols els rics, que con­su­mi­ran ali­ments exqui­sits i salu­da­bles, i els pobres, el que puguin. Com ha fet Fran­cesc Reguant, és oportú recor­dar l’opinió del pro­fes­sor Oli­vier de Shut­ter, espe­ci­a­lista en eco­no­mia i drets soci­als: “Cal dei­xar de trac­tar els ali­ments com una mer­ca­de­ria i trac­tar-los com un bé comú.”