Mirar com mirava Miró

Miró va néixer a Bar­ce­lona, al pas­satge del Crèdit, el cen­tre centríssim de la ciu­tat. Però sem­pre va mirar el sud del país. Un mirar que vol dir un pen­sar, un fer, un sen­tir, un tre­ba­llar i un esti­mar. En aquesta part del ter­ri­tori català hi ha un batec cul­tu­ral per­sis­tent tot i les sor­de­ses dels que només miren el cen­tre o el nord. Avui és un molt bon dia per com­pren­dre com va for­jar la seva mirada ampla Miró. Al matí s’obrirà una expo­sició a la Fun­dació Apel·les Fenosa del Ven­drell que des­vela que la pri­mera intenció de Miró, a mit­jan anys sei­xanta, va ser ubi­car la seu del seu museu en aquest muni­cipi. El seu còmplice en aquesta aven­tura fallida va ser Joan Perucho. No avançarem més secrets: vagin a veure-la. I a la tarda, l’artista Jordi Abelló expo­sarà dos vídeos al mas Miró de Mont-roig del Camp que home­nat­gen l’assassí de la pin­tura, el Miró que va rep­tar les con­ven­ci­ons de l’art i, de retruc, el seu propi èxit. Què vol dir èxit? Ell, Abelló, atendrà tot­hom que visiti la mos­tra. Trans­met sabers amb cali­desa, aquest dei­xe­ble de Miró. M’expli­cava aquesta set­mana que de nano la seva mare li escri­via refle­xi­ons de mes­tres de l’art en note­tes. De Miró li va dei­xar aquesta: “Cal estar dis­po­sat a tre­ba­llar dins la indi­ferència i l’aus­te­ri­tat més total.” I l’ha apli­cat, amb radi­ca­li­tat. Abelló té el seu taller en un galli­ner. A Reus. Al sud.