Cura de silenci

Segueixo un debat vehe­ment entre vells com­panys que for­men part d’un grup de What­sApp molt actiu. Un dels pole­mis­tes és fami­liar meu, fet que m’ha permès obser­var la dis­cussió a distància. Abans de tan­car l’any, un 2020 que molts vol­drien esbor­rar del calen­dari, l’anunci de la cam­pa­nya de vacu­nació con­tra la Covid-19 va encen­dre els ànims del grup. Alguns mem­bres, par­ti­da­ris d’espe­rar a vacu­nar-se o fins i tot de no fer-ho abans que se’n cone­guin millor els efec­tes secun­da­ris, van pro­vo­car que altres com­panys –entre ells dos met­ges– alces­sin la veu.

La lle­bre s’havia aixe­cat feia dies i cor­ria pel xat, perquè uns pocs s’havien atre­vit a qüesti­o­nar el que supo­sen que és una visió reduc­tora de la nos­tra medi­cina tra­di­ci­o­nal, que con­demna a l’ostra­cisme qual­se­vol opinió que no es con­si­deri estric­ta­ment científica. Fora d’aquest espai ofi­cial, s’hi situen les teràpies dites “alter­na­ti­ves” –jo en diria com­ple­mentàries–, que són des­qua­li­fi­ca­des d’entrada. Crec que tenim sort de la medi­cina ofi­cial, però també hi ha un excés de nega­ci­o­nisme en relació a trac­ta­ments que poden alleu­ge­rir símpto­mes, com ara les plan­tes medi­ci­nals ben dosi­fi­ca­des.

Fa la impressió que alguns les escar­nei­xen només pel fet que con­tra­di­uen un deter­mi­nat tipus de men­ta­li­tat acadèmica, sense que se n’hagin fet estu­dis científics que en cer­ti­fi­quin la poca fia­bi­li­tat de què se les acusa sovint. La polèmica en el grup de What­sApp va arri­bar al punt àlgid quan dos dels com­panys van cri­ti­car que es des­qua­li­fiqués amb virulència Josep Pàmies, que parla de la pos­si­bi­li­tat de pro­var una substància com la MMS (com­post de clo­rit de sodi i d’àcid cítric) per com­ba­tre el virus. Sens dubte, Pàmies és un expert en plan­tes, encara que sigui un per­so­natge con­tro­ver­tit, les opi­ni­ons de què són molt dis­cu­ti­bles.

D’altra banda, no s’entén que no s’inves­ti­gui amb assa­jos clínics que demos­trin que aquesta substància no fun­ci­ona en cap cas i que sem­pre resulta tòxica. En una entre­vista a Redacción Médica (01.07.2017), l’esti­mat can­tau­tor Pau Donés par­lava de la seva experiència per­so­nal. Afir­mava haver com­ple­men­tat la qui­mi­o­teràpia amb altres teràpies natu­rals que li alleu­ge­rien els símpto­mes. Deia també: “En tots els hos­pi­tals suïssos, hi ha un depar­ta­ment de medi­cina tra­di­ci­o­nal i un depar­ta­ment de medi­cina alter­na­tiva que s’ofe­reix als malalts, cosa que aquí no es fa.” Donés cri­ti­cava les far­macèuti­ques per haver sin­te­tit­zat els prin­ci­pis actius de les plan­tes a fi de poder mas­si­fi­car la venda de medi­ca­ments. Tan­ma­teix, pot­ser és una manera més fia­ble d’admi­nis­trar-los.

Per­so­nal­ment, tinc experiències que cor­ro­bo­ren un cri­teri de com­ple­men­ta­ri­e­tat, i sé d’alguns met­ges i infer­mers que, per al seu ús per­so­nal, uti­lit­zen remeis de medi­cina alter­na­tiva en alguns casos i que no s’atre­vei­xen a dir-ho per por que els desa­cre­di­tin. És una qüestió per abor­dar que demana ober­tura de men­ta­li­tat i rigor científic, sense invec­ti­ves prèvies. D’altra banda, la situ­ació ha fet res­sor­gir el vell dilema entre salut i eco­no­mia que amaga una falta d’inversió en sani­tat. Sem­pre ens per­dem en l’anar i venir d’una banda a l’altra del pèndol.

La salut va molt lli­gada a l’eco­no­mia, jus­ta­ment. El pro­blema és que la política euro­pea a par­tir de la crisi del 2008 ha estat impla­ca­ble en reta­lla­des en l’àrea social i sanitària (l’Estat espa­nyol és un país que des­tina un 8,9% a sani­tat, enfront del 20% de l’Uru­guai, o del 9,8% de mit­jana de la Unió Euro­pea). Hi ha un virus sense con­trol que es diu endeu­ta­ment i un altre que s’ano­mena into­xi­cació infor­ma­tiva i que només es cura amb silenci i bones pràcti­ques. Si alguna cosa ens ha mos­trat aquesta situ­ació és que ens cal reflexió i consciència. Com deia el físic i filòsof Blaise Pas­cal, tots els pro­ble­mes de la huma­ni­tat deri­ven del fet que una per­sona sigui incapaç d’estar callada i sola en una habi­tació. D’aquí que mol­tes malal­ties esti­guin gene­ra­des o agreu­ja­des per l’estrès men­tal i les emo­ci­ons des­bor­da­des. Tant de bo la nova vacuna sigui un punt d’inflexió, mal­grat que no ens esca­pa­rem d’un fet: hem de can­viar hàbits de con­sum, reduir resi­dus i pre­ser­var la diver­si­tat del pla­neta.