Insensats

Després de veure com a la demar­cació de Girona s’ha pas­sat d’un índex de trans­missió de 75 a un de quasi 700 per cent mil habi­tants, això ens fa pen­sar que les deci­si­ons pre­ses seguei­xen essent des­en­cer­ta­des. No n’hem après, d’aquest any i mig de pandèmia. N’estem una mica tips i can­sats de sen­tir la matraca de la “res­pon­sa­bi­li­tat” bui­dant-la de con­tin­gut i de sono­ri­tat, fent-se fone­dissa a les oïdes dels humans. I la insen­sa­tesa és de tal mag­ni­tud perquè no es té en compte l’usu­ari a qui va diri­gida aital expressió. Però, què ens està pas­sant en aquest dar­rer any? És tanta la ignorància d’aquells que ens alliçonen dia sí dia també? És tanta la insen­sa­tesa d’aquells que ens alliçonen fent-nos creure que la res­pon­sa­bi­li­tat només és indi­vi­dual? Senyors, hi ha una res­pon­sa­bi­li­tat col·lec­tiva, aque­lla que es perd quan es dilu­eix en el grup o en el gran grup. I de res ser­vei­xen les cri­des, les aler­tes i les reco­ma­na­ci­ons genèriques llençades al buit d’un mar de per­so­nes siguin ado­les­cents, joves o per­so­nes de mit­jana edat. Qui no sap manar només fa que reco­ma­nar. L’atu­rada de la deses­ca­lada ha coin­ci­dit amb el gran rebrot de con­ta­gis, després de Sant Joan, amb l’aper­tura de l’oci noc­turn i amb els viat­ges de fi de curs. Mala­vin­guda sigui l’estra­nya casu­a­li­tat. La massa humana, per natu­ra­lesa ances­tral, perd el con­trol volun­tari davant emo­ci­ons inten­ses. Això és de manual. Des del pri­mer dia s’han igno­rat els altres vul­ne­ra­bles, els joves, que repre­sen­ten la natu­ra­lesa humana en tota la seva com­ple­xi­tat. Es passa de la consciència indi­vi­dual, o pas previ a la res­pon­sa­bi­li­tat, a la col·lec­tiva o irres­pon­sa­ble en deter­mi­na­des con­di­ci­ons que alte­ren la per­cepció raci­o­nal del perill.

Res­pon­sa­bi­li­tat ve del llatí res­pon­sum, que sig­ni­fica la capa­ci­tat per com­plir una obli­gació con­treta o paraula donada. Cada col·lec­tiu d’edat té un con­cepte dife­rent de la res­pon­sa­bi­li­tat que no coin­ci­deix amb els dels altres. I quan els polítics s’obli­den de la rea­li­tat apli­cada a gover­nar, manar i comu­ni­car bé, dei­xen el seu res­pon­sum i es con­ver­tei­xen en insen­sats. Em pre­gunto si la ciència els ser­veix de res, perquè avui sabem molt bé com res­pon l’ésser humà, tant indi­vi­du­al­ment com a col·lec­tiva. Sociòlegs, psicòlegs, edu­ca­dors i sani­ta­ris en saben una mica i bé esta­ria escol­tar-los.