Una llum que no fa llum

Ha arri­bat la calor i s’ha dis­pa­rat el preu de l’elec­tri­ci­tat. Sense saber com els ciu­ta­dans ens tro­bem pre­so­ners d’una distòpia de la qual és molt difícil alli­be­rar-se i més si tenim pre­sent que la llum és un ser­vei essen­cial sense el qual, actu­al­ment, la soci­e­tat no pot fun­ci­o­nar. Podríem par­lar dels alts preus del gas, de l’incre­ment del mer­cat de drets d’emissió de CO2 en un sis­tema elèctric depe­nent de les cen­trals de cicle com­bi­nat, o de la semi­a­tu­rada de les nucle­ars, però ara que el Par­tit Popu­lar intenta fer este­lles amb la situ­ació, no hi seria de més recor­dar que va ser un dels seus minis­tres, José Manuel Soria, l’impul­sor de l’actual sis­tema tari­fari i el que es va treure de la màniga el cone­gut com l’impost al sol que va cas­ti­gar dura­ment les ener­gies reno­va­bles. I ho va fer pocs anys després que el govern de José Maria Aznar pri­va­titzés Endesa i inten­tant asse­gu­rar el sub­mi­nis­tra­ment apostés per aixe­car el sis­tema elèctric sobre les cen­trals de gas. Els experts asse­gu­ren que, lluny de vet­llar per l’interès gene­ral, les elèctri­ques mani­pu­len el mer­cat per incre­men­tar els preus de la sub­hasta i davant d’això la majo­ria dels governs euro­peus –a l’Estat espa­nyol, Por­tu­gal i el Regne Unit el preu del mega­vatt hora es de 110 euros; a França 91 euros; a Ale­ma­nya, s’acosta als 90 i a Bèlgica i Països Bai­xos, de 88 i 89– es tro­ben impo­tents enfron­tats a una pobresa energètica que no tan sols obs­ta­cu­litza el crei­xe­ment i la redis­tri­bució de riquesa, sinó que genera dis­fun­ci­ons i males­tar. Mala peça al teler quan el mer­cat vul­nera drets soci­als i ningú sap com tro­bar-hi una solució.