Revifem Queralt

“I ara què?” La pre­gunta se la fa, ens la fa, el movi­ment Revi­fem Que­ralt, que s’ha posat en marxa a les xar­xes soci­als després que s’hagin cre­mat 1.700 hectàrees de les ser­res de Que­ralt i Mira­lles. És de les poques coses per a les quals ja ser­vei­xen les eines de comu­ni­cació digi­tal, cada vegada més soro­llo­ses per culpa dels egos: per impe­dir que es perdi la memòria de dra­mes col·lec­tius als quals els mit­jans tra­di­ci­o­nals giren full ràpida­ment. D’aquesta cam­pa­nya que ha invo­lu­crat alguns cen­te­nars de per­so­nes me’n parla en una tru­cada que li faig Damià Amorós, al peu del canó infor­ma­tiu a Twit­ter des que es va des­fer­mar l’incendi dis­sabte pas­sat. Ell i Isaura Solé n’han estat uns comu­ni­ca­dors abne­gats extra­or­di­na­ris fins que es va apa­gar. Tots dos són de la zona i tots dos són his­to­ri­a­dors de l’art. El foc va ser intran­si­gent amb el pai­satge natu­ral, però al final, i després de molt pati­ment, es van sal­var els tres cas­tells que van que­dar atra­pats dins del seu perímetre: el de Roqueta, el de Mira­lles i el de Que­ralt. A aquest dar­rer les fla­mes li van pas­sar per sobre, però mira­cu­lo­sa­ment van dei­xar intacta, a més de les pedres, la ban­dera dels Que­ralt, d’un ver­mell encès. Amorós em diu que aquesta tela s’ha con­ver­tit en una mena de símbol de resistència. M’aco­mi­ado d’aquesta columna fins al setem­bre sumant-me a la causa de Revi­fem Que­ralt.