El PSC s’escalfa a la banda

El pre­si­dent espa­nyol Pedro Sánchez va man­te­nir-se ahir estric­ta­ment en el guió pre­vist. Dis­curs amb qua­tre punts de sub­jecció: “sense ter­mi­nis, diàleg entre cata­lans, futur en comú, solu­ci­ons acor­da­des”. Ben anco­rat en els objec­tius dels soci­a­lis­tes. A la curta: man­te­nir el suport d’ERC per apro­var els pres­su­pos­tos i sobre­viure (un cop més) en un moment en què les enques­tes no li són agraïdes. A la llarga: tan­car el con­flicte amb Cata­lu­nya apli­cant la fórmula habi­tual de les pro­me­ses de grans inver­si­ons d’infra­es­truc­tu­res, apro­fi­tant-se del dèficit històric. Ara, falca al ser­vei de l’intent que el PSC sigui el recanvi de l’inde­pen­den­tisme. De moment, s’ha tro­bat amb un cop de porta a l’ampli­ació del Prat.

Els soci­a­lis­tes no defa­lli­ran en l’intent d’eri­gir-se en el cap­da­van­ter de l’espai esfon­drat de Ciu­ta­dans. Ali­men­ten una falsa divisió social res­pecte del sobi­ra­nisme, mal­grat que urnes i enques­tes man­te­nen el referèndum com eix trans­ver­sal de con­sens. Ara bé, per pri­mer cop la par­tida és oberta i les dues parts hau­ran de jugar-la. És un con­flicte històric, que no és resoldrà en un dia, però en el qual ara es pot avançar. És irres­pon­sa­ble i no té cap sen­tit no inten­tar-ho, sobre­tot sense alter­na­ti­ves. Per això, la divisió inde­pen­den­tista espe­ro­nada per l’erosió tàctica de Junts sobre la taula és una errada estratègica majúscula per al movi­ment. I el millor regal de ben­vin­guda a Sánchez. Còmode, no va can­viar ni el poe­mari: La pell de brau. Un clàssic lite­rari encim­be­llat durant la tran­sició i l’auto­no­misme. El pro­blema per a l’Estat és que Sep­ha­rad és ara, només, un mite.