El gènere de la literatura

Hi ha hagut una certa polèmica pel fet que els pre­mis de la Nit de Santa Llúcia van ser tots per a homes que escri­uen, ni una sola dona. És un debat que m’ha sorprès, perquè més aviat tenia la sen­sació que dar­re­ra­ment hi havia la tendència contrària, la de pre­miar pre­fe­rent­ment dones, i en espe­cial aque­lles que escri­uen de la manera que supo­sa­da­ment han d’escriure les dones, amb molt d’empo­de­ra­ment i tal però per retra­tar per­so­nat­ges sem­pre al límit de tallar-se les venes. És cert que el Sant Jordi, un dels pre­mis més cobe­jats del mer­cat, fa quasi vint anys que no el rep cap autora, però el Ber­trana en fa qua­tre de seguits que el gua­nyen dones; al Llull, més o menys, es van inter­ca­lant amb els homes, com al Sant Joan; el Docu­menta, en les últi­mes sis edi­ci­ons, i comp­tant un desert, l’han gua­nyat cinc dones, dues d’elles ex-aequo, i el Proa ha estat per a una escrip­tora a la ter­cera edició. Bingo! Tam­poc és tan mal balanç, i menys con­si­de­rant que elles (nosal­tres) tirem menys als pre­mis (per què?). Per una vegada que tri­om­fin ells, no m’esti­ra­ria pas els cabells, pobrots, si tal com fun­ci­ona el mer­cat edi­to­rial, que pro­mo­ci­ona “la mirada feme­nina” com un pro­ducte de tem­po­rada, encara sort que algú els hagi fet cas, i més quan un escrip­tor m’expli­cava no fa gaire que un segell li havia rebut­jat l’ori­gi­nal per “massa mas­culí”. Més que el fet de no cons­tar en un pal­marès que glo­ri­fica sovint novel·letes de quiosc (pot­ser és un honor no ser-hi), em sem­bla pre­o­cu­pant que el reco­nei­xe­ment depen­gui de si exhi­bim prou els galons del mal­trac­ta­ment.