Fruites i verdures

En nutrició hi ha pocs con­sen­sos tan clars com que cal men­jar fruita i ver­dura. El terme ver­dura se sol fer ser­vir amb una certa impre­cisió. En rigor, es refe­reix als vege­tals dels quals es con­su­mei­xen les parts ver­des; això val per a les ble­des o l’enciam, però no per als tomàquets, pebrots o pas­ta­na­gues. Seria més precís el terme hor­ta­lis­ses, però fins i tot la cele­bració, aquest 2021, de l’Any Inter­na­ci­o­nal de les Frui­tes i Ver­du­res, pro­mo­gut per la FAO (Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des per a l’Ali­men­tació i l’Agri­cul­tura), s’ha divul­gat així, tot i que el terme anglès vege­ta­bles va més enllà del con­cepte ver­du­res. L’objec­tiu d’aquesta cele­bració és divul­gar la importància d’aquests ali­ments per a la nutrició humana, la salut i la sos­te­ni­bi­li­tat.

La per­cepció social d’aquests dos grups d’ali­ments és dife­rent. Les frui­tes s’asso­cien a plaer i es valo­ren posi­ti­va­ment i no tant les ver­du­res. Dir que una per­sona és una “bleda” no és pre­ci­sa­ment un elogi. Fa uns dies, sen­tia per la radio un pres­tigiós cui­ner que d’una manera espontània va asso­ciar ver­du­res amb “règim”, com pensa molta gent. Un altre aspecte, que he vis­cut recent­ment, és el menú d’un res­tau­rant, en el qual l’únic plat que tenia un suple­ment de preu era la “gra­e­llada de ver­du­res”. En canvi, l’ama­nida de frui­tes de les postres, ni cap altre plat, no en tenien. Pel que fa al preu dels ali­ments, hi ha molta feina a fer per part de polítics, pro­duc­tors i dis­tribuïdors i una d’aques­tes és que els ali­ments més sans siguin els més econòmics.

Com ha dit la pro­fes­sora M. Carme Vidal, les frui­tes, i sobre­tot les hor­ta­lis­ses, són interes­sants pel que por­ten (fibra, les vita­mi­nes C, àcid fòlic i A, mine­rals –potassi, mag­nesi–, anti­o­xi­dants i molta aigua), pel que no por­ten (grei­xos, lle­vat d’excep­ci­ons com l’alvo­cat, i poques calo­ries) i pel que des­pla­cen (si el pri­mer plat o l’acom­pa­nya­ment del segon és ver­dura, s’evi­ten altres ali­ments més “con­tun­dents”), que és el que, com deia fra Valentí Serra de Man­resa en aquest diari el març de 2020, feia la cuina caput­xina tra­di­ci­o­nal de casa nos­tra. Estu­dis recents des­ta­quen l’apor­tació per part de les ver­du­res d’una vita­mina nor­mal­ment poc con­si­de­rada, la vita­mina K, pre­sent a les cols, espi­nacs, juli­vert, ama­ni­des, carn, fetge, pata­tes i ous.

El tret dife­ren­cial prin­ci­pal entre les hor­ta­lis­ses i la fruita són els sucres. Les hor­ta­lis­ses, lle­vat de la pas­ta­naga, en con­te­nen molt poca quan­ti­tat i, en canvi, la fruita en té més, entre un 5 i un 20 per cent. El plàtan, el raïm, les frui­tes en almívar o les des­se­ca­des (ore­lla­nes) apor­ten quan­ti­tats sig­ni­fi­ca­ti­ves de sucres. Per això, quan es fan reco­ma­na­ci­ons de con­sum és millor més ver­dura i no tanta fruita. Actu­al­ment té molt pre­di­ca­ment dife­ren­ciar els “sucres afe­gits” als ali­ments i begu­des i els “natu­rals o pro­pis”. Convé tenir clar que tots són sucres i cal fer-ne un con­sum mode­rat. És veri­tat que el sucre d’una fruita sòlida va “ben acom­pa­nyat” i s’absor­beix més len­ta­ment que el d’una beguda refres­cant, un suc o l’afe­git al cafè i, per tant, no fa pujar tan de pressa el sucre de la sang, però al final els efec­tes són pràcti­ca­ment els matei­xos. Per això és millor men­jar fruita sen­cera, i el con­sum de sucs de fruita, ni que siguin fets a casa, ha de ser mesu­rat. Un estudi recent ha obser­vat que el con­sum sig­ni­fi­ca­tiu de sucs de frui­tes a les pri­me­res edats pre­dis­posa a un con­sum exces­siu de sucre més tard.

Un dels bene­fi­cis clau del con­sum de fruita i hor­ta­lis­ses és la dis­mi­nució del risc de càncer i altres malal­ties. Un altre de Far­vid i col·labo­ra­dors al Bri­tish Jour­nal of Can­cer publi­cat el maig d’aquest any ho cor­ro­bora. Un arti­cle ben interes­sant del doc­tor Lluís Daufí a La Van­guar­dia el 1986 des­ta­cava que durant la Guerra Civil espa­nyola la incidència d’apen­di­ci­tis agu­des va dis­mi­nuir espec­ta­cu­lar­ment, la quan cosa sem­bla atribuïble a una dieta forçosa­ment mode­rada, amb ver­dura i fruita, com també es va con­fir­mar en estu­dis duts a terme a Gran Bre­ta­nya.

Cata­lu­nya pro­du­eix hor­ta­lis­ses i frui­tes, apro­fi­tem-ho. La mit­jana de con­sum d’hor­ta­lis­ses és d’uns 220 grams al dia, i hauríem d’arri­bar a uns 300 i sumar-hi uns 200-300 grams de fruita, que sigui pre­fe­rent­ment de tem­po­rada. Tal com indica l’Agenda del Pagès d’El Punt Avui de 2022, ara toca recol·lec­tar cols, bròquils, ble­des, apis, pas­ta­na­gues, espi­nacs i por­ros.