De tu a tu és més fàcil

En Marc va can­viar d’ins­ti­tut, ho expli­ca­ven els pares des­es­pe­rats perquè estava tan espan­tat que ni els diri­gia la paraula ni volia sor­tir de l’habi­tació, sem­pre amb el cap jup. Els mes­tres tam­poc s’expli­ca­ven l’acti­tud d’un alumne que havia seguit bé els estu­dis en una aula tran­quil·la d’una població de comar­ques. Fins que la psicòloga els va posar sobre la pista: era víctima de bullying o asset­ja­ment per part d’un grup de com­panys que mai no li havien tocat ni un pèl però l’inti­mi­da­ven a còpia d’insults i menys­preus cons­tants. Quan es va des­co­brir la veri­tat, ell ja havia mar­xat i tor­nava a soci­a­lit­zar-se amb difi­cul­tats lluny d’aquell hor­ror. Ha pas­sat força temps des d’aquest epi­sodi i l’asset­ja­ment esco­lar –ara ja total­ment iden­ti­fi­cat en les seves dife­rents for­mes: agres­si­ons físiques, ver­bals, digi­tals– con­ti­nua pro­vo­cant pati­ments ter­ri­bles i fins epi­so­dis d’intent de suïcidi o suïcidis con­su­mats entre el grup d’ado­les­cents: segons infor­mació dels Mos­sos d’Esqua­dra, a Cata­lu­nya cada any hi ha uns cent casos denun­ci­ats, la punta d’un ice­berg sub­mer­git per la por, la inde­fensió i la ver­go­nya. Per això avui aplau­dim el pro­grama de pre­venció De tu a tu, que els Mos­sos estan desen­vo­lu­pant a 38 cen­tres durant aquest curs amb volun­tat d’esten­dre’s a tot el ter­ri­tori. L’aplau­dim sobre­tot per la bona idea de for­mar alum­nes de ter­cer i quart d’ESO com a refe­rents que fan xer­ra­des de sen­si­bi­lit­zació con­tra la violència i gene­ren vin­cles de con­fiança perquè un nen, si s’esdevé, els demani ajuda per tren­car el setge. Entre ells, de tu a tu, és més fàcil la comu­ni­cació.