On tens el cap?

Engego la ràdio al matí. Expli­quen que Bruce Springs­teen ha exhau­rit en poques hores les entra­des dels dos con­certs que farà l’any que ve a Bar­ce­lona. Recor­den que seran els que obri­ran la gira mun­dial i hi afe­gei­xen amb un punt d’orgull extra que Bar­ce­lona serà “l’únic lloc de l’Estat on actuarà”. Més tard par­len de la gira de la Diana Krall, que després de Bar­ce­lona actuarà a Madrid, a Sant Sebastià i a Mar­be­lla. Can­vien de tema. I jo amb el cafè amb llet a la mà ja m’estic enfi­lant per les parets. Calma, que no són ni dos quarts de vuit del matí.

Quan tenia divuit anys, men­tre estu­di­ava ciències de la infor­mació, vaig començar a fer col·labo­ra­ci­ons a algu­nes revis­tes. I el set­ma­nari Presència i sobre­tot El Temps es van con­ver­tir per a mi –i molts com­pa­nyes– en les millors esco­les, tant de l’ofici periodístic com de la difícil tasca de tre­ba­llar tenint en compte una rea­li­tat naci­o­nal no reco­ne­guda ofi­ci­al­ment. Una de les idees clau que vaig apren­dre a aquells mit­jans va ser l’enorme importància del marc men­tal.

Petita lliçó, òbvia, de pri­mer de peri­o­disme: quan tre­ba­lles a un mitjà has de saber a qui et diri­gei­xes. És de sen­tit comú que si ets d’una ràdio local del Moianès no cal que expli­quis el temps que farà a l’Hos­pi­ta­let de l’Infant, perquè en prin­cipi allà no t’escol­ten. Però lla­vors, per què a Cata­lu­nya Ràdio ens par­len amb tota natu­ra­li­tat dels con­certs que la Diana Krall farà a sis-cents o mil quilòmetres de Bar­ce­lona? Podríem pen­sar que és per donar les opci­ons més pro­pe­res als que no puguin anar al que farà als Jar­dins de Pedral­bes. Però si fos així, perquè no s’informa que la Krall també actuarà a les ciu­tats occi­ta­nes de Mar­ciac o a la de Mar­se­lla, que estan totes dues a només cinc-cents quilòmetres? Perquè no estem par­lant de pro­xi­mi­tat ni de ser­vei públic: estem par­lant de política. Una política sub­til que si no tenim l’alerta posada ens empas­sem sense ado­nar-nos-en.

Perquè quan esmen­tem Madrid, Sant Sebastià i Mar­be­lla al cos­tat de Bar­ce­lona, dins el nos­tre cap assu­mim que tots aquests llocs com­par­tei­xen un ens comú “natu­ral”. Aquesta infor­mació tin­dria sen­tit en un mitjà d’àmbit esta­tal, perquè podria interes­sar als seus usu­a­ris. O fins i tot a un mitjà de Madrid, perquè geogràfica­ment els queda molt més a prop Bar­ce­lona o Sant Sebastià que no pas Mar­se­lla. Doncs per què un mitjà català ho explica, si és com infor­mar de la mete­o­ro­lo­gia de l’Hos­pi­ta­let de l’Infant des de Cas­tell­terçol? Per la mateixa raó de quan ens diuen que el con­cert de Springs­teen serà l’únic que farà a l’Estat Espa­nyol, podent dir que serà una de les úniques dis­set ciu­tats euro­pees esco­lli­des. La sim­ple raó és perquè es mouen en un marc men­tal polític espa­nyol. Fins i tot quan volen des­ta­car un cert enfron­ta­ment (Bar­ce­lona ha “gua­nyat” Madrid al cor de l’Springs­teen) no ens movem d’aquest ima­gi­nari. I això dona lloc a situ­a­ci­ons que tenim massa nor­ma­lit­za­des, com par­lar del “nord” refe­rint-nos al País Basc (que és al nord de Madrid, no pas al nos­tre) o el “lle­vant” per par­lar del País Valencià (que òbvi­a­ment per a Cata­lu­nya és el sud). El marc està des­cen­trat.

Per què es fa així? Ho mana algú? Durant temps vaig reme­nar els lli­bres d’estil que tenen mit­jans d’arreu bus­cant quins cri­te­ris impo­sa­ven, quina ter­mi­no­lo­gia (per exem­ple, han de dir Espa­nya o Estat espa­nyol?). Vaig arri­bar a la con­clusió que en el cas dels nos­tres mit­jans públics es deu fer sobre­tot per inèrcia, perquè alguns peri­o­dis­tes no s’ado­nen de quin marc difo­nen i als res­pon­sa­bles no els gri­nyola. Par­lar de pro­jecte polític, trac­tant-se d’un mitjà públic, és un tema deli­cat. Però si tan sols recor­des­sin aque­lles sen­zi­lles lliçons de pri­mer de peri­o­disme i no obli­des­sin quin és el seu àmbit, can­vi­a­rien mol­tes coses i com­pli­rien millor el ser­vei que tenen encar­re­gat.

Per cert, l’estiu del 1985 cen­te­nars de cata­lans van anar a veure la pre­sen­tació del disc Born in the USA a Mont­pe­ller perquè era el més pro­per. I ja que escric en un mitjà d’àmbit naci­o­nal, recordo que aquest cap de set­mana a Cas­tell­terçol i a l’Hos­pi­ta­let de l’Infant farà una calor ter­ri­ble. I a Albo­raia també, posats a dir.