Evi Rauter ‘in memoriam’

Des que s’ha sabut que la noia de Port­bou és Evi Anna Rau­ter, una noia de Lana (Tirol del Sud) que va des­a­parèixer de Florència, aquell pi del cos­tat del cemen­tiri on la van tro­bar pen­jada fa 32 anys s’ha con­ver­tit en un punt de pele­gri­natge de gent que volen veure en directe l’esce­nari que han vist per la tele­visió gràcies al pro­grama Crims. Els dar­rers dies cen­te­nars de per­so­nes s’han acos­tat fins al pi per retra­tar-lo i fer-s’hi fotos, per acre­di­tar que han estat a l’esce­nari real. En diuen tana­to­tu­risme, d’això de visi­tar llocs asso­ci­ats amb morts i tragèdies. Una acti­tud que s’hau­ria de repu­diar si els visi­tants fan mofa o menys­preen la víctima, però és indis­cu­ti­ble que la curi­o­si­tat és innata en la natu­ra­lesa humana i no s’han de coar­tar les ànsies de la gent a conèixer el lloc i voler enten­dre què va pas­sar. Les visi­tes al pi on va aparèixer Evi Rau­ter hau­rien de ser un acte per hon­rar la seva memòria i recor­dar i home­nat­jar la noia que durant 32 anys va ser una des­a­pa­re­guda a Itàlia i aquí, un cos sense nom. Curi­o­sa­ment si avui mireu el Goo­gle Maps veu­reu que just al ja famós pi hi ha la icona d’una càmera de foto­gra­fiar i una ins­cripció: “memo­rial Evi Rau­ter.” I a ben pocs metres, també refe­ren­ciat a Goo­gle, tro­bem el monu­ment en memòria de Wal­ter Ben­ja­min que és visi­tat cada any per milers de per­so­nes. Hi ha coin­cidències entre l’hon­rat filòsof ale­many d’ori­gen jueu i la jove estu­di­ant ita­li­ana. Tots dos van aca­bar els seus dies a Port­bou. Tots dos, segons les hipòtesis ini­ci­als, es van suïcidar. Ben­ja­min amb una sobre­dosi de mor­fina i Rau­ter pen­jant-se. Però en tots dos casos, a poste­ri­ori, s’ha posat en dubte la tesi del suïcidi i s’ha plan­te­jat la de l’assas­si­nat. Ben­ja­min va ser enter­rat a Port­bou però va aca­bar a la fossa, i ara no se sap on és exac­ta­ment el cos, i el monu­ment ser­veix de tomba simbòlica. I en el cas d’Evi Rau­ter, va estar enter­rada deu anys en un nínxol de Figue­res però ara tam­poc se sap exac­ta­ment on és perquè els ope­ra­ris del cemen­tiri la van soter­rar en una fossa comuna. De la mateixa manera que es recorda les vícti­mes de trànsit amb flors o monòlits al punt dels acci­dents, també es pot recor­dar Evi Rau­ter al pi on va morir. I ara que la noia de Port­bou ja està iden­ti­fi­cada per no obli­dar tots els cadàvers que con­ti­nuen sense nom, que són molts, es podria ins­tau­rar el 4 de setem­bre –la data que van tro­bar Evi– com el dia dels sense nom.