S’ha acabat el temps de descompte

El canvi climàtic ha esde­vin­gut una emergència climàtica. Par­lar de futur és auto­en­ga­nyar-nos. El canvi ja és efec­tiu, és real i ha vin­gut a que­dar-se. A França, par­len de “clima des­bo­cat”: un clima que va dels pit­jors tem­po­rals d’aigua i vent als incen­dis més sal­vat­ges, i que porta la incer­tesa a l’extrem de posar en risc vides huma­nes, tal com hem vist en els incen­dis del Bages, el País Valencià o el sud de França aquest estiu. Els des­as­tres natu­rals són la res­posta climàtica a l’acció (gene­rant sis­te­mes de pro­ducció glo­ba­lit­zats) i la inacció (a l’hora d’incen­ti­var els sec­tors bàsics) de l’home al llarg de l’últim segle. Els adver­ti­ments d’experts i enti­tats no han estat sufi­ci­ents per fre­nar res. Neces­si­tem urgent­ment recu­pe­rar l’acti­vi­tat del sec­tor pri­mari: neces­si­tem page­sos, pas­tors, pes­ca­dors... Neces­si­tem ges­ti­o­nar els recur­sos amb intel·ligència i gene­ro­si­tat: ges­ti­o­nar i ser gene­ro­sos. Res a veure amb apro­fi­tar els recur­sos en bene­fici d’uns quants, que és el model que ens ha por­tat on som ara. Man­te­nir els con­reus depèn de tots: com­prar oli, vi, llet, for­matge, fruita, carn o peix del país és l’únic camí per fer un país sos­te­ni­ble. És l’única via per fer front a la situ­ació actual. Ara ja no som en temps de des­compte. El par­tit ha començat i anem per­dent.