Sots feréstecs

Hau­rem de començar a revi­sar l’apli­cació de feréstecs com adjec­tiu a un ani­mal, perquè la fron­tera entre habi­tats dife­ren­ci­ats, espais on no entra­ven, com ara les ciu­tats, està des­di­bui­xat, i pel que sem­bla també els ani­mals per­den pis­to­nada allà on hau­rien de ser forts, enmig de la natura.

Amb la pandèmia, i men­tre estàvem reclo­sos cadascú a casa seva, quan només sortíem emmas­ca­rats, van córrer unes imat­ges on es veien ani­mals sal­vat­ges entrant a les ciu­tats, tot­hora que no hi havia acti­vi­tat humana que els des­torbés. Perquè és clar que els humans hem anat ocu­pant espais a la natura, i fins i tot en les teo­ries sobre l’ori­gen de la pandèmia s’apun­tava això: que entrar al cor de la selva ha des­vet­llat la “fera ferotge”, la que can­tava Ovidi Mont­llor.

Des de fa un temps les espècies inva­so­res, ja siguin els milers de cotor­res, que fan com­petència en el seu vol als dibui­xos d’estor­nells, ja siguin els conills que tor­nen a ser plaga, ja siguin els cabi­rols o els crancs blaus que s’han mul­ti­pli­cat, ja siguin les pane­ro­les o les rates que estan des­mar­xa­des, ja siguin els sen­glars que es dis­pu­ten una illa de l’eixam­ple, una plaça mer­ca­dal, o una avin­guda Cata­lu­nya a qual­se­vol ciu­tat o poble del país.

Hi deu fer a banda d’aquells que han com­prat una mas­cota i se n’han desentès, ni la con­ducta incívica d’aquells que llen­cen runa sense mirar-s’hi que ni les ter­res cada vegada menys con­re­a­des fan de bar­rera als bos­cos, ni el nom­bre de caçadors actius és sufi­ci­ent com per tenir a rat­lla aquest crei­xe­ment des­bo­cat. I també can­via la sen­si­bi­li­tat d’aquells que tro­ben que els ani­mals se’ls ha de dei­xar fer la seva.

Al cos­tat d’això ens arriba la dada de l’informe Pla­neta viu que fa cada dos anys l’ONG WWF que les pobla­ci­ons de ver­te­brats s’han reduït un 69% des del 1970. La dada aixeca l’alarma sobre la pèrdua de bio­di­ver­si­tat. Som davant d’una doble crisi segons aquest informe: la climàtica i la pèrdua de diver­si­tat i degra­dació de la natura. Una crisi contínua, els sots feréstecs s’han fet cada vegada més grans.