Ulls de poeta

Sílvia Ardévol (@sil­vi­a­bliss a les xar­xes) acaba de publi­car un assaig líric i llu­minós a La Isla de Sil­tolá: Eros y otros tra­zos –no par­lem del Ramaz­zotti, sinó de l’altre, el grec. A la Sílvia no la podeu lle­gir ni al metro ni al vàter, perquè la seva lite­ra­tura reclama els cinc sen­tits: “Eros con­vida a fer el salt dins la nar­ra­tiva de l’altre [...]. Eros inau­gura sig­ni­fi­cats perquè fa que les parau­les, cada vegada que s’hi bar­re­gen, rea­pa­re­guin ufa­no­ses i ver­ges, dis­po­sa­des a voler dir mol­tes altres coses.” S’ha d’estar o molt des­pert o molt mamat, per lle­gir la Bliss. I això és mera­vellós, perquè els lec­tors exi­gents estem farts de lite­ra­tura mas­te­gada, de repe­tició soporífera, de presa de pèl a dosis homeopàtiques. La Sílvia és la punta de l’ice­berg que des­taca per forta. A Eros y otros tra­zos, s’hi refle­xi­ona sobre ero­tisme, iden­ti­tat, lli­ber­tat, intel·lec­tu­a­li­tat, llen­guatge, veri­tat i vida vis­cuda. La Sílvia entra en diàleg amb la diferència, hi topa amb delit. S’acara, deli­ci­osa, amb allò que ens inter­pel·la i ens inco­moda. Exalta una bellesa con­ver­gent amb el tràgic quo­tidià des d’una mirada poètica i alhora múlti­ple d’un jo mutant. L’Eros és la força que ho amal­gama tot. És la pulsió d’amor de la caçadora de bellesa que és Ardévol. Som davant d’un lli­bre frag­men­tari, entre l’assaig i el die­tari, far­cit de lec­tu­res, con­ver­ses, poe­mes i cites literàries des del posi­ci­o­na­ment obert d’un jo trans­mis­sor que ho glossa tot amb inten­si­tat i que no pretén ser dogmàtic. Eros y otros tra­zos, un home­natge a la lec­tura i una cele­bració del fet de ser matèria i del lema-tatu­atge de Paul Valéry: cal inten­tar viure.