El poder d’Antonio Machín

Citava l’altre dia de pas­sada el gran Anto­nio Machín quan par­lava de Phil Trim i els seus Pop-Tops, i arran d’aquell arti­cle els amics Quim i Narcís Torra, pare i fill melòmans, em comen­ten que Machín “venia cada any a Girona, a l’Albéniz, durant els anys 50 i 60”. I real­ment, el can­tant cubà va actuar a la ciu­tat tot sovint en aquells temps. Tot indica que hi va fer el seu debut el diu­menge 11 de setem­bre del 1949, al Tea­tre Ultònia. Ja no era un jove­net: havia nas­cut l’11 de febrer del 1903 a la loca­li­tat cubana de Sagua la Grande. A finals dels anys vint, va tenir els seus pri­mers èxits a Cuba amb Aque­llos ojos ver­des i El mani­sero, i el 1930 va mar­xar de l’illa, on ja no tor­na­ria fins al 1958. Pri­mer se’n va anar als Estats Units, on va can­tar amb dife­rents orques­tres, i després va mar­xar a Europa. Als anys qua­ranta es va ins­tal·lar a Espa­nya, el país del seu pare, on es va casar el 1943, a Sevi­lla. D’aquests anys daten també les seves pri­me­res actu­a­ci­ons en sales de fes­tes de Bar­ce­lona i el seu pri­mer gran èxit en aquesta banda de l’Atlàntic: un bolero titu­lat Ange­li­tos negros (1947) que, d’una manera cor­dial, denun­ci­ava el racisme. Per tant, quan Machín va debu­tar a Girona el 1949 era ja una cele­bri­tat a nivell esta­tal. Al Tea­tre Ultònia, però, no hi va actuar sol en aque­lles dues ses­si­ons de l’11 de setem­bre del 1949 de l’espec­ta­cle Melodías de color –a les 18.15 i a les 22.45 h; entra­des de 5 a 15 pes­se­tes–, ja que lla­vors tri­om­fa­ven els ano­me­nats espec­ta­cles de vari­e­tats, amb tot un seguit d’actu­a­ci­ons cur­tes. Machín –“El coloso de la canción moderna”, “La voz tro­pi­cal de oro”, l’anun­ci­a­ven a Los Sitios– hi va actuar amb l’orques­tra del sara­gossà Luis Ara­que, “com­po­si­tor de fama mun­dial”, també metge, però el car­tell incloïa, a més a més, actors i actrius còmics, vedets, un ballet i Lolita Ochoa, “estre­lla de la canción”. Segur que va ser un èxit, perquè Machín va tor­nar al mateix esce­nari el 5 de març del 1950. El 12 d’abril del 1958 també va can­tar al Tea­tre Muni­ci­pal, amb Jua­nito Val­der­rama i Emi­lio el Moro. I és cert que, del 1961 al 1965, Machín va actuar cada any al Tea­tre Albéniz. Hi ha també regis­tra­des actu­a­ci­ons seves al Cinema Montgrí de Tor­ro­e­lla, el 1951; la Torre Gran de l’Estar­tit, el 1970, o La Pèrgola de Riu­da­re­nes, el 1966 i el 1971. Machín va con­ti­nuar actu­ant fins poques set­ma­nes abans de morir, el 4 d’agost del 1977, als 74 anys. Era el poder de Machín .